ELS MILLORS DESITJOS…

Moltes persones de bona voluntat expressen els seus millors desitjos durant aquestes festes;  els desitjos són sentits, són profunds i són sincers. En molts casos  estan per sobre de creences religioses i esdevenen un ritual. Per a moltes persones són uns dies molt especials on la família esdevé el centre de les celebracions; els bons desitjos i els profunds sentiments copsen les trobades. 

Però en el temps que vivim  hi ha moltes persones que, a pesar dels bons desitjos, es troben en situacions límit.  

Vivim una profunda crisi social; les illes, a l’igual que la resta de l’estat, s’han vistes sotmeses a dramàtiques retallades de la despesa pública i a un increment de la població aturada sense precedents. La majoria de sectors econòmics han sofert importants pèrdues i les persones en situació més desfavorida són les primeres que han patit els estralls de la crisi des d’una doble perspectiva: per la fallida de les empreses on treballaven i també pels retalls o supressions de les prestacions socials per part de les administracions públiques. Són centenars de milers les famílies on tots els membres estan a l’atur. Dos col·lectius ho tenen molt difícil per accedir a un lloc de feina: els joves que cerquen la seva primera ocupació  i les persones majors de 45-50 anys, que han perdut la feina.

Què ha passat? No farem cap anàlisi econòmic profund ni entrarem a valorar la prima de risc ni cap indicador econòmic; parlarem de manera planera: el  què ha passat és que ens han pres el nostre futur. Ens han pres el futur mentre confiàvem o miràvem cap un altre lloc. Estàvem desmobilitzats; la participació de la ciutadania era ben minsa, mentre uns i altres anaven fent; quan ens vam donar compte ja ens havíem pres bona part dels drets com a ciutadans, ja ens havíem pres bona part del nostre futur (pèrdua d’estalvis als bancs, drets laborals, rebaixa de sous, congelació de les pensions, increment exponencial de l’atur...). Potser encara seguim desmobilitzats, i alhora també desmoralitzats; els cops han estat molt durs:  les generacions de joves més ben formades de la nostra història han de fer les maletes i buscar feina fora de les fronteres.

Per a molts, aquestes festes, impliquen una barreja de sentiments contradictoris i desitjos no complerts; avui necessitem molt més que bons desitjos.  Els desitjos i els sentiments que expressem aquests dies no són suficients sinó van acompanyats de propostes fermes d’acció. La bona voluntat de les persones s’ha d’acompanyar de comprimís ciutadà. Els bons desitjos s’han de concretar en bones accions, des de la humilitat, la tolerància i el respecte però des de la fermesa i la convicció en els nostres principis.

No ens han de tornar prendre el futur, el futur és nostre, és de tots i entre tots l’hem de construir; no el podem deixar en mans de qualsevol; no el podem deixar simplement en mans del govern de torn. Necessitem compromís i acció. Necessitem reforçar la participació i fer passes cap una democràcia més participativa: hem de proposar actuacions i rebutjar projectes que no ens convencin, hem d’implicar-nos en el disseny dels  espais dels nostres pobles i ciutats, hem de decidir què es fa amb els nostres diners...

Nosaltres dissenyarem el nostre futur, des de la col·laboració, des de la cooperació, des de la tolerància i des de la solidaritat. Nosaltres serem els protagonistes d’aquest futur; no volem intermediaris, no volem  persones  que ens interpretin ni que ens diguin el que cal fer; ja ho han fet massa vegades i gairebé ens porten a la misèria.

Necessitem de bona gent disposada a col·laborar. La bona gent expressa bons desitjos; la bona gent, conscient de la importància de les seves aspiracions, sap actuar des de la  bondat. La bona gent és senzilla, humil i respectuosa; els seus desitjos bé es mereixen un tracte especial. La bona gent és assenyada i els seus desitjos han  d’estar a l’abast de tothom: viure en pau, gaudir de la millor salut possible i poder tenir un lloc de feina. Són drets universals. Fem-los possible.

Ara sí, els millors desitjos per l’any nou,  des de la ferma convicció que només des del compromís assolirem una societat més justa, més ètica, més solidària i més tolerant.