En un entorn democràtic, la
discrepància és quelcom consubstancial; en tot organisme cal prendre decisions
en funció d’un conjunt de criteris i variables i aquestes decisions poden ser
encertades per uns i equivocades per altres, que les analitzen des de diferents
perspectives, criteris i variables.
Les democràcies més
participatives van generant processos de participació i de gestió a molts
nivells; és a dir, van generant contextos autònoms on les persones poden
prendre decisions i poden responsabilitzar-se directament de les seves accions.
En tots aquests nivells de presa de decisions poden existir discrepàncies en
funció de criteris, creences o perspectives.
En les democràcies
participatives aquestes discrepàncies es poden expressar i generen friccions però
formen part de la normalitat ja que la gran majoria de persones coneixen el que
significa prendre decisions, coneixen les conseqüències de les seves decisions
i són, o haurien de ser, més prudents en les seves crítiques vers els altres quan prenen decisions.
Però s’han generat canals de
participació que han derivat, no en la crítica, sinó en l’ofensa contínua, en atacs
contundents contra els que pensen diferent, en aliment de l’odi d’uns contra
d’altres, usant un llenguatge ofensiu i barroer que esquerda la convivència. És
impressionant escoltar determinats mitjans de comunicació. Com és possible que
puguin ofendre i menysprear impunement?
El llenguatge ofensiu, en el
marc d’una greu crisi social, va adquirint tons insultants; de vegades
clarament dirigits a determinats col·lectius, per tant, comentaris racistes. La
premsa digital escrita també obre portes i finestres a tot tipus de comentaris
(més greus pel seu anonimat) que espanten i empegueeixen. Molts d’aquests comentaris són insults a la
intel·ligència. Això ha de formar part de les llibertats? Des de quan insultar,
insidiar, ofendre, mentir o menysprear anònimament forma part de la llibertat individual?
Tot plegat genera tensió i
augmenta el malestar; llençar ofenses i generar odi a través dels mitjans de
comunicació és talment com jugar amb foc i llençar-hi metzina. Aquests mitjans i molts comentaris anònims de
notícies feren sensibilitats, emocions, persones i col·lectius. Van alterant la
convivència i engreixen les files dels grups populistes i xenòfobs.
Per quin motiu han de ser
ofeses, insultades i menystingudes persones o col·lectius que simplement pensen
diferent? Per quin motiu han de ser ofeses, insultades i menystingudes persones
i col·lectius que desitgen viure d’una altra manera i pensar el seu futur de
manera diferent a com el pensen altres?
Ens hi juguem molt. La via
de la crítica destructiva, els atacs a les persones i no a les idees, els
insults, els menyspreus, les burles i els escarnis sabem on porten. Ho sabran
els qui tan els agraden aquestes pràctiques?
