 |
| KIM MANRESA: Escoles d'altres mons. (Novembre 2007). Catàleg de l'exposició. |
Els
mestres ensenyem continguts; molts continguts;
de fet, cada canvi legislatiu ha
implicat un augment del volum de continguts; en tost de racionalitzar i
establir clars lligams entre àrees de coneixement i prioritzar grans idees i
conceptes eix, la realitat és que el
currículum va engreixant
progressivament; tot i que el gruix dels sabers de la humanitat, en certa
manera, obliguen a haver d’ensenyar més coneixements.
Però
necessitem ser conscients de la realitat i de la complexitat d’aquesta. Com
professionals ensenyem una mínima part
del coneixement que els humans hem anat acumulant al llarg dels anys: ensenyem
un conjunt de sabers científics agrupats en disciplines (les assignatures).
El
coneixement científic acumulat és incommensurable, la nostra vida no seria
suficient per aconseguir abastar els sabers acumulats. La nostra petitesa es fa
ben palesa al davant de la immensitat, sempre creixent, dels sabers científics.
I cada dia aquest coneixement augmenta i, alhora, ens planteja nous dubtes en
una espiral fins a l’infinit.
Nosaltres
ensenyem ciència però la ciència que ensenyem canvia tant ràpidament que ens
obliga a estar contínuament formant-nos. I també creixen les evidències de la neurociència sobre
els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. Aquesta immensitat ens deixa
perplexos. Ens enfronta amb la incertesa. De fet, la perplexitat i la incertesa
són característiques d’aquesta societat en
continu canvi.
Davant
la incertesa, la perplexitat, la
inabastabilitat del coneixement acumulat i els milers de dubtes que sorgeixen contínuament
necessitem reflexionar sobre quin mon volem i com el volem aconseguir; aquesta reflexió ha de ser asserenada i ens ha de
permetre reflexionar més enllà del nostre egoisme com individus i també com a
societat. Davant els grans reptes que tenim plantejats ens apareix una virtut
essencial: la humilitat. Només des de la humilitat podem contemplar i
comprendre la immensitat de l’univers.
La
humilitat s’ensenya; la humilitat
s’aprèn. La humilitat ens faculta per
aprendre coses noves contínuament, ajuda
a no defallir davant els errors i evita sobrevalorar els èxits. La humilitat
facilita els processos d’aprenentatge i asserena les consciències; ens permet
caminar i gaudir dels aprenentatges i dels descobriments.
La
humilitat se'ns presenta com un llarg camí que hem d’anar fent, proposant-nos
cada dia una nova fita, un nou objectiu... La humilitat ens ajuda a caminar
asserenadament i reflexivament. Hi ha molta gent que córrer per aquest camí, mentre altres intentem caminar altres corren,
però la fita és la mateixa: formar personalitats reflexives que siguin capaces
de generar benestar per on vagin.
La
humilitat és una manera de ser i d’estar; és l’actitud més lògica i humana quan
reflexionem entorn a tot el que ens envolta i quan ens interroguem per
comprendre millor on som. I quina ha de ser l’aportació d’aquest virtut en l’ensenyament?
Vegem algunes idees
Des
de la perspectiva de la humilitat no jutgem, no qüestionem, no prejutgem; les idees preconcebudes
sobre els fillets i les filletes les anem deixant en un caixonet i intentem
educar a partir del que cadascú és i a partir del que cadascú sap. Som
educadors no jutges; la nostra humil tasca és ajudar a créixer, oferir eines,
ensenyar estratègies... I comprovar els
avenços i les dificultats, sempre per seguir millorar.
Ser
humil implica valorar molt el coneixement experiencial, aquell que ensenya el decurs de la
vida; el coneixement implícit que es
construeix amb el contacte amb el món i, a partir de les experiències
viscudes, s’hi reflexiona; la reflexió porta a fer explícits els coneixements i a valorar-los des de noves
perspectives. Tot plegat implica una valoració de la persona, un reconeixement
de les seves actituds i una acceptació de la manera de ser i d’estar de les
persones. Estem parlant de tolerància i
d’humilitat. Les nostres aules han d’acollir la varietat i diversitats de
maneres de ser i d’estar, de maneres de relacionar-se i de maneres de viure...
La
pedagogia de la humilitat implica el reconeixement de les diferents maneres de
ser i d’estar;
implica obrir les portes, oferir el suport necessari, reconèixer les
necessitats dels fillets i de les filletes, apropar-se encara més a les
famílies, a la col·lectivitat i a tota la societat. Des de la humilitat no ens podem permetre
prescindir de ningú; l’educació és un projecte de tots.
Però aquest acolliment i aquesta acceptació mai no potser passiva; tolerar
no vol dir acceptar les persones talment com són, implica acceptació però
alhora superació i millora. Tots tenim actituds que hem de reorientar des
de la humilitat: educar vol dir fer créixer i sempre millorar; educar vol dir
transmetre i reconstruir coneixements contínuament. Educar implica sempre
millorar, sempre treballar per ser millors persones. Ser millor persona és un
procés de construcció lent i reflexiu que va canviant contínuament; és un
procés complex i il·lusionant que ens projecte al futur; ens permet
projectar-nos a la utopia.
No
cerquem culpables de les situacions desfavorides i de les persones amb
dificultats, cerquen coresponsables,
cerquem complicitats per avançar junts,
cerquem acords i enteses. Necessitem entreteixir línies, propostes i
il·lusions. Necessitem recuperar projectes col·lectius i engrescadors.
Des
de la humilitat se valoren les diferents teories sobre un mateix tema, se cerquen similituds,
coincidències, acords...; ens apropem per
allò que ens pot unir; no aprofundim
en les diferències, aprofundim en les complementarietats; no excloem sistemàticament, reflexionem
permanentment i avancem. Des de la humilitat hem d’obrir les portes dels centres educatius a la societat, hem de dissenyar projectes conjunts i
hem d’implicar-nos en el benestar de les persones.
Finalment, la pedagogia de la humilitat ens obre els ulls a la immensitat del coneixement i als milers de preguntes que contínuament ens fem; cap manual pot incloure aquestes perspectives; el coneixement està fora; necessitem dialogar amb la societat i aprofitar la quantitat de recursos existents.
La
pedagogia de la humilitat ens suggereix un nou aspecte de la nostra intel·ligència:
la capacitat que tots podem aprendre i desenvolupar humilment els nostres
objectius en el marc del nostre entorn, des de les situacions de vida personals
i traient el màxim possible de les nostres capacitats.
