O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dissabte, 3 de novembre del 2018




Aquestes darreres setmanes han succeït molts fets; massa. Alguns han portat el patiment a moltes famílies. La torrentada de Sant Llorenç s’emportà la vida de dotze persones i causà nombrosos danys materials. El clima mediterrani té aquestes reaccions sobtades, imprevisibles, malaurades...


Aquesta setmana un potent cap de fibló i un esclafit causaren moltes destrosses al llarg de 20 quilòmetres a Menorca (travessà l’illa de sud a nord). Les torres d’alta tensió aparegueren retorçudes com si la mà d’un gegant les hagués doblegat. Tres dies sense energia elèctrica a moltes zones de l’illa. El cable de connexió amb l’illa de Mallorca resta romput i inoperatiu, arrossegat per l’àncora d’algun iot d’algun magnat que ha vist créixer la seva riquesa mentre la majoria de la població s’empobria.

Dia sí, dia no; hora sí, hora no, els avions de Vueling amb Barcelona s’han retardat o cancel·lat o ajornat o... vés a saber què! Deu ser que el descompte del 70% retarda els enlairaments.... Sortir o arribar en hora ha estat com tocar-te la loteria.

Air Nostrum  ha subcontractat la subcontracte del contracte amb Iberia amb uns avions comodíssims de Canarfly o cosa semblant, quan no et tocaven els de la companyia romanesa sense aire condicionat en ple estiu. També deu ser degut al preu dels bitllets que ara són molt barats.

Sembla que el Règim Especial (la possible solució a molts dels nostres mals) està una mica entrebancat. Veurem si, a la fi, podem disposar dels serveis adequats que paguem... als altres.

Per acabar-ho d’arrodonir, el document elaborat per Illes per un Pacte després de molts mesos de feina i la seva aprovació per part del Consell Escolar, ha anat agafant floridura en una comissió parlamentària en la que de ben segur, tots els assistents han esdevingut els millors experts en temes educatius, tenint en compte que fa gairebé un any que estudien.

També hem celebrat el 25è aniversari de la declaració de l’illa de Menorca com Reserva de la Biosfera amb una central tèrmica que empastifa l’aire que respirem i sense massa perspectives d’introduir energies renovables (fa més de 25 anys que en xerrem). Crec que també vam perdre el Centre d’Interpretació dalt la muntanya de s’Enclusa a Ferreries i el centre BIT... gairebé.

És possible cercar responsabilitats en cadascun d’aquests fets que alteren la vida quotidiana dels menorquins. Possible ho és, ara bé, no sé si és necessari. Podem discutir i repartir culpes i responsabilitats a tort i a dret. Però aquest camí ja està molt trepitjat. Massa trepitjat. I ja no és creïble.  

La història l’escriuen els qui se’n senten protagonistes. I això no implica necessàriament que l’escriguin qui governen  les diferents institucions. Ans al contrari. La història l’escriu la gent humil i senzilla; l’escriu la gent assenyada i reflexiva, anònima,  però que se sent part d’un projecte.

La història l’escrivim nosaltres; el present el vivim nosaltres i el futur el dissenyarem nosaltres. Per què,  idò,  deixar que altres l’escriguin?

Prou repartir culpes; és hora d’escriure el nostre present i el nostre futur. Nosaltres, els col·lectius socials, les persones que pateixen, les persones que patim,  les persones majors que viuen soles a casa seva, els treballadors de temporada, els aturats (que ja semblen un endemisme crònic), els treballadors amb sou que no arriben a final de mes, les dones, els homes, els fillets i les filletes... Tots nosaltres som els autèntics protagonistes de la història (l’allau de voluntaris que van anar a ajudar a Sant Llorenç després de la torrentada n’és una bona mostra).

Quan ens mobilitzem  podem canviar la història. Ni el temps, ni el clima, ni els governs, ni les companyies aèries o marítimes canviaran res si nosaltres no ho possibilitem. Sempre pacíficament, però de forma clara.

El món millora rere dia rere dia (encara que sembli mentida). De nosaltres depèn de que millori més ràpidament i que el patiment, la postració, la desigualtat i la pobresa minvin. No és hora de queixar-se ni de demanar a algú que ho faixi; som nosaltres els qui ho hem de fer possible.

Som, ens agradi o no, els autèntics protagonistes de la història i pens que tots volem el millor futur per als nostres fills i nets i el millor benestar per a tota l’espècie humana.  Fem-ho possible. Sentint-nos protagonistes de la nostra història, del nostre present i del nostre futur;  a pesar i per damunt d’il·luminats (Trump, Putin, Orban, Bolsonaro, Erdogan, Maduro, Ortega, la reialesa saudita, els aiatol·làs, algun Kim al nord de Corea i altres predicadors del desastre, pessimistes i gurus  que ens volen fer creure que vivim en el pitjors dels mons possibles i que ells són dipositaris de la veritat i la raó). Il·luminats que us quedareu a les fosques. Il·luminats que alceu murs! No teniu ni idea de la història:  tots els murs han caigut; totes les portes barrades s’han obert.  No us ho permetrem.

És hora de fer, no de dir; és hora de teixir xarxes, no d’exigir a d’altres que les muntin. Els ciutadans i les ciutadanes hem de tenir confiança en les nostres capacitats i possibilitats. És hora de fer, no de mirar com fan.