![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzCwqto54ziXdSc3pQM7arfsdfRbXAJiQeIj7dvIaTp3k5ZLo81GvfPXRbMqu_A1X20dY1g2SZEJvdu-zIQ6LurmVvDuMaW0AcboBKMkJL-4uRi6Sr5vxwUbCQrFlFpnq_cJpsOKZz8d4/s320/Di%C3%A0leg+bo.jpg)
Aquest Anuari ens ofereix
dades i conclusions per treballar-hi durant temps; en aquests moments només
vull referir-me a un aspecte concret que darrerament se’ns fa realment difícil
i, per aquest motiu, resulta encara més preocupant: agrair se’ns fa costa
amunt.
Abans de la presentació a
l’Ateneu de Maó, el director de l’Anuari i el president de la Fundació Guillem
Cifre de Colonya juntament amb els autors menorquins de tres dels articles
(Assumpta Lluch, Carme Coll i jo mateix) vam participar en una roda de premsa
amb la intenció d’explicar detalls i aspectes destacats de l’Anuari i dels
diferents articles.
Com autor de l’estudi sobre
la realitat educativa de Menorca al llarg dels darrers deu anys volia destacar
una de les conclusions més destacades que, a pesar de ser repetida i explicada,
no aconseguí gairebé ni una línia en els mitjans de comunicació. Potser no era
polèmica?
Una de les conclusions més
rellevants de l’estudi evolutiu de les
dades d’aquests darrers anys a l’illa de Menorca creuades amb les dades
qualitatives dels processos d’innovació i formació del professorat ens apareix
ben perfilada:
El sistema educatiu de
l’illa de Menorca s’ha consolidat i ha assumit, realitzant grans esforços, la inclusió de persones nouvingudes i de
persones amb necessitats educatives i ha iniciat i consolidat interessants
processos d’innovació educativa sempre gràcies a la iniciativa de col·lectius
de professionals que han treballat per sobre de les seves possibilitats i per
sobre, la majoria d’ocasions, dels recursos, de les legislacions i de les
exigències administratives.
Com? Gràcies a l’esforç, anònim, silenciós i humil, de centenars de mestres
que han treballat de valent per fer possible, dia rere dia, l’acolliment,
l’atenció i el progrés de centenars de fillets i filletes independentment de
les seves condicions, orígens, cultures, llengües, capacitats, tarannàs,
personalitats i realitats socials i econòmiques.
Un esforç que mereix ser
reconegut amb lletres majúscules; però
que no genera titulars. Per aquest motiu, usem aquest mitjà de comunicació,
modest i humil, per fer públic aquest reconeixement que s’ha de fer extensiu a
totes les etapes educatives, des dels seriosos, sòlids i magníficament ben plantejats programes de les escoletes 0-3,
passant per les diferents etapes de l’ensenyament obligatori fins els estudis
de batxiller i els diferents cicles de formació professional de grau mitjà i
grau superior, sense oblidar els ensenyament de règim especial (escola d’Art,
Conservatori de Música i Escola Oficial d’Idiomes) i la gran tasca
desenvolupada per les Escoles de Persones Adultes.
Tots han treballat per sobre
de les possibilitats, obtenint globalment bons resultats; amb mancances
d’espai, de personal i de recursos,
algunes de les quals continuen i s’agreugen.
El
sistema públic a l’illa de Menorca s’ha consolidat i s’ha prestigiat; el
sistema públic acull més del 75% de la població en edat escolar i aquesta xifra
no ha sofert variacions significatives en aquests darrers deu anys; en altres
zones de l’estat s’han produït transvasaments de població escolar del sistema
públic cap als centres concertats o privats per la pèrdua de credibilitat dels
centres públics. Aquests és una de les raons que avalen la nostra afirmació: el
sistema públic de l’illa de Menorca ha sabut respondre i assumir bona part dels
reptes derivats de la inclusió de persones nouvingudes i de persones amb
necessitats educatives sense perdre qualitat i equitat, gràcies a l’esforç, per
damunt de les possibilitats, de bona part dels col·lectius professionals. I
aquest fet no és excloent de la tasca realitzada pels centres concertats que
també mantenen un percentatge de població escolar (25%) que no varia al llarg
dels darrers anys i que també han iniciat interessants processos d’innovació i
alguns centres disposen de bons programes d’acollida.
Per tant, globalment, parlem
d’un sistema educatiu consolidat gràcies a molts anys de feina silenciosa de
col·lectius de professionals compromesos i dedicats plenament a la tasca de
millorar, dia rere dia, els nostres centres educatius.
Tots
aquests professionals de l’educació mereixen el reconeixement més entusiasta,
sincer i càlid.
Però caldrà seguir
treballant; moltes de les fites aconseguides poden estar en perill; les
darreres dades de l’Anuari així ho indiquen. Alguns indicadors ja apareixen en
vermell.
És l’hora de la societat
civil, necessitem el suport i la col·laboració de pares i mares,
d’associacions, d’ONGs, d’experts en diferents camps, d’associacions de veïns,
d’organitzacions, d’institucions, d’universitats...
Necessitem construir una
xarxa sòlida des de la diversitat que avanci en direcció a un gran pacte social
a favor de tots que consolidi i ampliï les fites aconseguides.
Perseguim
un pacte, des de la bona voluntat, des de la feina ben feta i
rigorosa, des del coneixement, des de la diversitat d’opinions, des d’una
àmplia base social i des de la humilitat
d’acceptar que només sumant assolirem la utopia de construir una escola oberta
a la societat, capdavantera en innovació i capaç d’atendre i acollir tots els fillets i les filletes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada