El ritme accelerat
dels cursos escolars, les demandes a les que cal fer front i els retalls
originats per la greu crisi econòmica minven la capacitat de reflexionar sobre
el què fem a les nostres escoles i instituts.
L’escola sempre ha
necessitat temps de reflexió; davant cada reforma calia saber on se volia anar,
per què i quines eren les fites i els riscos ocults. Les reformes s’han succeït
ràpidament i el temps de reflexió ha anat minvant. Les urgències del dia a dia
no ens permeten concretar en quina direcció anem.
Les escoles d’estiu
esdevenen aquest temps per a la reflexió, aquest temps que permet, en un
ambient distés, repensar i reformular els grans principis que han de regir la
nostra tasca quotidiana. Les escoles d’estiu han esdevingut un espai i un temps
privilegiat per compartir innovacions, aprendre millor a ensenyar i fixar les
línies que cada comunitat educatiu considera rellevants.
La manca de suport
institucional fan impossible la continuïtat de les escoles d’estiu com ara
estaven concebudes, amb una oferta diversa i variada de cursos, propostes i
activitats que permetien als professionals de l’educació formar-se. Però com a
mestres necessitem d’aquest temps i d’aquest espai per aturar-nos i reflexionar
seriosament per saber com volem que sigui el nostre sistema educatiu. Amb
aquesta intenció, el Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca ha convocat
unes jornades d’estiu sota el suggerent títol ESCOLA, ENDAVANT!
L’objectiu d’aquestes
jornades és la reflexió sobre la situació actual i la projecció de les línies
de futur. És un espai obert i lliure a la reflexió en període de vacances,
sense crèdits ni justificacions, talment com van ser els inicis de les escoles
d’estiu: un temps voluntari de formació i innovació, sense més lligams ni
compromisos que el personal. És un bon moment per recuperar aquest espai de
reflexió autònom per dos motius principals:
- En primer lloc, aconseguir situar la reflexió asserenada per sobre les preses i necessitats del dia a dia. La realitat actual no ens pot fer perdre les nostres utopies.
- En segon lloc, oferir-nos un bany de moderat optimisme: la comunitat educativa ha aconseguit fites impensables fa uns pocs anys. Si redissenyem i actualitzem aquestes fites podem seguir avançant a pesar de les dificultats, perquè la feina dels mestres sempre ha estat una feina pausada i constant que amb el temps deixa petjada.
Però som els mestres
els que hem de marcar aquest camí, els mestres conjuntament amb les famílies i
els municipis i tota mena d’associacions que hi vulguin col·laborar. No podem
esperar que ens ho donin tot fet; això ja ho hem experimentat i els resultats
no són bons. Les innovacions que hem portat a terme són aquelles en les que hem
cregut , són aquelles amb les que ens hem compromès, són aquelles que hem anat consolidant
dia rere dia sense fer massa renou, fins i tot passant absolutament
desapercebuts.
Per tant, l’escola
com a projecte social, ha de seguir endavant, per sobre de les dificultats. Els
mestres hem de seguir endavant amb allò que creiem a pesar de les restriccions
i retallades. De segur que ho sabrem fer. Necessitem recursos, però sobretot
necessitem tarannàs oberts i confiats capaços de connectar amb la realitat, les
experiències, les expectatives i les il·lusions dels fillets i filletes que
omplen les nostres escoles i instituts. Serà difícil, potser molt difícil però
no podem defallir. La innovació és necessària, de cada dia més; necessitem
aprendre a ensenyar més i millor. Penseu que estem educant persones que viuran
fins devers el 2100; cal esmerçar-hi tots els esforços i tota l’energia
positiva necessària per aconseguir que aquestes persones aprenguin a pensar de
manera diferent.
Per tant, ESCOLA,
ENDAVANT!
Hi esteu tots
convidats, necessitem l’empenta i la il·lusió de tots, necessitem confiar amb
nosaltres mateixos i necessitem seguir avançant, sempre mirant el futur. Apunteu-vos-hi
http://www.mrpmenorca.cat/
Pere Alzina
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada