L’informe de
seguiment d’una educació per a tots, publicat per la UNESCO ens torna deixar
unes dades realment decebedores; l’informe es titula Els joves i les competències, treballar amb l’educació (http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002175/217509S.pdf)
i els resultats ocupen molts titulars de
la premsa de l’estat: Espanya encapçala
el fracàs escolar a Europa, segons la UNESCO.
Les dades aportades
en aquest informe són demolidors: una de cada tres persones entre 15 i 24 anys
van deixar els seus estudis abans d’acabar la secundària; mentre que la mitjana
europea es manté en un de cada cinc. Els resultats per a la resta del món no són
massa millors i l’informe de seguiment torna a fer una crida per redreçar la
situació i aconseguir els objectius prevists en la conferència Educació per a
tots a Dakar.
L’any 2000, 164
països van acordar tot un conjunt de compromisos per l’educació en pla
internacional que s’havien d’assolir completament el 2015:
- - Estendre l’atenció i l’educació de la primera infància.
- - Assolir la fita de l’ensenyament primari universal.
- - Promoure programes d’aprenentatge i competències per a la vida diària orientats a joves i adults.
- - Reduir els nivells d’analfabetisme dels adults en un 50%.
- - Aconseguir la paritat i igualtat de gènere.
- - Millorar la qualitat de l’educació.
L’informe posa de
manifest que cap dels objectius fixats a Dakar seran assolits el 2015 si tot segueix
com en hores d’ara.
A l’estat espanyol les xifres són preocupants i
més tenint en compte que es tracta d’un país durament colpejat per la crisis i
on l’atur juvenil supera el 50%. La falta de competències professionals dels
joves els aboca a desaprofitar el seu potencial, els fa perdre oportunitats de
treball i els impedeix ajudar als seus respectius països a retornar a la
prosperitat. En temps de crisi, dotar
als joves d’eines i competències és més essencial que mai.
A més, l’informe
assenyala que un quart dels joves espanyols que van deixar els seus estudis
quan van acabar el primer cicle de l’ensenyament secundari i una cinquena part
dels que van abandonar després del batxillerat ja no busquen feina. Cal
invertir en educació, però també cal creure en l’educació.
CAL INVERTIR EN
EDUCACIÓ: cada dolar invertit en educació i competències suposa un retorn de 10
dòlars per a l’economia del país. N’arribarem a ser conscients d’aquesta data? En relació als països
en desenvolupament les coses no van millor: uns 200 milions de joves entre 15 i
24 anys ni tan sols acaben els estudis primaris i el ritme de l’ajuda
internacional al sector educatiu va decreixent. El panorama no és molt millor a
llatinoamèrica.
Els objectius de
Dakar no es compliran. Una vegada més.
Què ens està passant?
Per què arribem a grans acords internacionals? Per què elaborar un informe
sobre l’estat de la situació? Per elaborar informes de progrés que constaten
l’ incompliment dels acords? Què passa si s’incompleixen els acords signats?
Algú se’n fa responsable? Algú apareix en públic per acceptar les seves
responsabilitats i posar-hi remei? No, no sembla que aquest sigui el tarannà de
la comunitat internacional. De fet, aquest no és el tarannà de molts de
governants mundials que són capaços de justificar allò que no té justificació.
El mateix que succeeix
a escala mundial, passa a escala regional. Sabem el que necessitem a mitjà i
llarg termini però el curt termini, el dia a dia, ens ho fa oblidar i ajornar.
Fins quan? Quan es posaran
d’acord els grans organismes internacionals que elaboren els informes sobre
l’estat del planeta, els equips de tècnics i científics i els responsables de
les polítiques a nivell regional i local?
Crec que la única
alternativa és que una ciutadania responsable i crítica ho exigeixi, de manera
global, des de cada indret del món. Aquesta serà prest la única crida vàlida i
escoltada arreu: quan la ciutadania digui prou.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada