JUGAR AMB FOC

En un entorn democràtic, la discrepància és quelcom consubstancial; en tot organisme cal prendre decisions en funció d’un conjunt de criteris i variables i aquestes decisions poden ser encertades per uns i equivocades per altres, que les analitzen des de diferents perspectives, criteris i variables.   

Les democràcies més participatives van generant processos de participació i de gestió a molts nivells; és a dir, van generant contextos autònoms on les persones poden prendre decisions i poden responsabilitzar-se directament de les seves accions. En tots aquests nivells de presa de decisions poden existir discrepàncies en funció de criteris, creences o perspectives.

En les democràcies participatives aquestes discrepàncies es poden expressar i generen friccions però formen part de la normalitat ja que la gran majoria de persones coneixen el que significa prendre decisions, coneixen les conseqüències de les seves decisions i són, o haurien de ser, més prudents en les seves crítiques vers els  altres quan prenen decisions.

Però s’han generat canals de participació que han derivat, no en la crítica, sinó en l’ofensa contínua, en atacs contundents contra els que pensen diferent, en aliment de l’odi d’uns contra d’altres, usant un llenguatge ofensiu i barroer que esquerda la convivència. És impressionant escoltar determinats mitjans de comunicació. Com és possible que puguin ofendre i menysprear impunement?

El llenguatge ofensiu, en el marc d’una greu crisi social, va adquirint tons insultants; de vegades clarament dirigits a determinats col·lectius, per tant, comentaris racistes. La premsa digital escrita també obre portes i finestres a tot tipus de comentaris (més greus pel seu anonimat) que espanten i empegueeixen.  Molts d’aquests comentaris són insults a la intel·ligència. Això ha de formar part de les llibertats? Des de quan insultar, insidiar, ofendre, mentir o menysprear anònimament  forma part de la llibertat individual?

Tot plegat genera tensió i augmenta el malestar; llençar ofenses i generar odi a través dels mitjans de comunicació és talment com jugar amb foc i llençar-hi metzina.  Aquests mitjans i molts comentaris anònims de notícies feren sensibilitats, emocions, persones i col·lectius. Van alterant la convivència i engreixen les files dels grups populistes i xenòfobs.

Per quin motiu han de ser ofeses, insultades i menystingudes persones o col·lectius que simplement pensen diferent? Per quin motiu han de ser ofeses, insultades i menystingudes persones i col·lectius que desitgen viure d’una altra manera i pensar el seu futur de manera diferent a com el pensen altres?

Ens hi juguem molt. La via de la crítica destructiva, els atacs a les persones i no a les idees, els insults, els menyspreus, les burles i els escarnis sabem on porten. Ho sabran els qui tan els agraden aquestes pràctiques?  

Read More

Read More

UN EXERCICI DE CIUTADANIA PARTICIPATIVA

Els passats dimarts 27 i dimecres

28 es van realitzar, al Centre de Convencions des Mercadal, les Jornades d’Estiu del Col·lectiu MenorcaEdu21   sota el títol Perseguim un pacte. Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò i les xarxes socials també; podeu veure totes les experiències presentades i les conclusions dels debats a la pàgina que us indiquem. No volem ara aprofundir en els continguts temàtics treballats sinó referir-nos al significat de tot plegat.

La presentació del col·lectiu i dels seus objectius el passat mes de juliol, en plenes vacances, ja ens va sorprendre; el saló de la Casa de Cultura de Ciutadella ple ens omplí de coratge per tirar endavant. La preparació de les jornades d’estiu tampoc no ha estat una feina fàcil però durant tot el procés anaven rebent adhesions;  persones i col·lectius  s’oferien per exposar les seves experiències innovadores gratuïtament. Aquesta reacció ens va impressionar: la solidaritat i la feina desinteressada de moltes persones ha fet possible unes jornades inoblidables. Especial atenció mereixen les persones que dia a dia han preparat tots els detalls i s’han fet càrrec de tots els entrebancs; aquest grup es mereix tots els elogis  i la gratitud de tots nosaltres.

Mentrestant, el número d’inscrits anava en augment fins arribar als 250, una xifra considerable (gairebé el 18% del professorat total de l’illa de Menorca, 1337). La participació dels pares i de les mares, de l’associació d’alumnes i del sector productiu arrodoní l’èxit de les jornades i ens permeté obtenir una primera radiografia del que succeeix al sistema educatiu de la nostra illa.

Les jornades han significat, en moments convulsos, un exercici de responsabilitat i de coherència. L’objectiu, radiografiar el present per projectar-nos al futur mitjançant un gran pacte social. La vista posada en l’estratègia Europa 2020.  S’ha treballat de valent, les sales plenes a vessar, la gent disposada a explicar les seves idees de futur, amb il·lusió, sense crítiques buides; amb ganes d’aportar... En un ambient de respecte, tolerància i cooperació. I bones maneres, amb ganes d’aprendre i en un ambient d’optimisme; persones de diferents procedència, ideologia, tarannà, etapa educativa, interessos, motivacions; junts per viure una experiència única, senzilla però coherent, planera però pedagògicament sòlida, humil però tant digna com qualsevol congrés o seminari.

Una  mobilització en positiu d’un col·lectiu, cada vegada més nombrós, que volem identificar seriosament el que no funciona per llançar propostes de futur i arribar a acords amb tots els estaments socials i polítics. Un col·lectiu disposat a revisar el que hem fet malament per esmenar-ho; un col·lectiu obert a la societat que creiem fermament en la participació de les famílies i les volem al nostre costat, sense traves ni entrebancs; un col·lectiu que creiem amb els alumnes, en la seva capacitat d’organització i en la seva capacitat d’aportar coneixements per enriquir les nostres classes. Un col·lectiu obert, disposats a aprendre, disposats a escoltar, disposats a ajudar, disposats a canviar i disposats a adaptar-nos.

Un col·lectiu amb conviccions que estimem la nostra terra i la nostra llengua, que hem sabut i sabem valorar les persones nouvingudes i el bagatge experiencial que ens aporten, que hem sabut i sabem valorar les persones amb discapacitats en el marc de l’escola inclusiva.  Un col·lectiu conscient que sabem que la clau del progrés és la innovació i la recerca en educació.

Un col·lectiu sempre obert a noves propostes assenyades fruit de la recerca i de l’experimentació. Un col·lectiu amb capacitat de diàleg i amb voluntat d’arribar a consensos. Un col·lectiu amb llacunes, amb defectes i amb mancances. Un col·lectiu format per persones que creiem en l’educació, que estem disposats a oferir el nostre temps i els nostres coneixements per millorar-la, per arribar a acords, per teixir lligams d’entesa que ens permetin arribar a un gran acord. Un gran acord a favor de tots, un pacte social capaç d’articular forces i objectius.

El nostre lema: perseguim un pacte.  És una fita a llarg termini; no ha d’anar contra ningú, ens ha d’afavorir a tots, ha de ser un pacte assenyat perquè neix del seny de la gent de peu, de la gent senzilla.

El seny  ha d’orientar tot el procés; tenir seny implica no viure per sobre de les possibilitats, implica ajustar-se a les necessitats, implica ser conscients de les limitacions però alhora ser capaç d’esforçar-se per aconseguir els millors resultats; ser assenyat implica ser humil, conscients que per complir els objectius necessitem la cooperació dels companys.

El nostre projecte es fonamenta sobre dos grans eixos: la voluntat d’arribar a un gran pacte social per l’educació i la implementació i difusió d’experiències innovadores. No concebem l’un sense l’altre; les experiències innovadores ens permeten avançar i el pacte ens ha de permetre consolidar allò que la innovació ens demostra que funciona.

Humilment, assenyadament, amb convicció i amb il·lusió perseguim un pacte en benefici de tots. Ajuda’ns. 

Read More

EL SISTEMA EDUCATIU SEMPRE A DEBAT PERÒ MAI NO ÉS UNA PRIORITAT

Prest començarem un nou curs, amb incerteses i tensions. Nosaltres intentarem, de nou, donar vida a aquest bloc interromput de tant de tant per situacions que ens superen i ens bloquegen l’enteniment.

Al llarg d’aquest estiu ha sorgit un interessant col·lectiu de persones, majoritàriament mestres però amb el suport de pares i mares i estudiants, que s’han anat trobant per intentar, de nou, dibuixar les bases del que podria ser un pacte social per l’educació; aquest pacte del que tant s’ha parlat al llarg dels darrers anys però que ningú no ha aconseguit. Aquesta iniciativa sorgeix ara des de baix; si des dels organismes de govern i de gestió no ha estat possible, provem-ho des d’un altra perspectiva: comencem des de baix. I així ho hem fet, sense grans esperances ni ambicions, però il·lusionats al veure la resposta a la iniciativa.

Al llarg dels dies hem anat rebent multitud d’adhesions; a la pàgina web habilitada les podeu visitar sempre que vulgueu: http://menorcaedu21.blogspot.com.es/ . Paral·lelament a tota la gestació d’un gran pacte social per l’educació hem dissenyat unes jornades que es celebraran els propers dimarts dia 27 i dimecres dia 28 d’agost al Centre de Convencions des Mercadal on s’exposaran un conjunt d’experiències d’innovació portades a terme a diferents escoles de l’illa de Menorca i també de fora de l’illa de persones que s’han desplaçat explícitament per compartir amb tots nosaltres les seves experiències assumint els costos dels desplaçaments ja que l’organització no compta amb cap tipus de fons ni subvenció. Podeu consultar les diferents experiències que s’exposaran en la mateixa pàgina web.

Per tant, aquesta iniciativa presenta unes característiques ben diferenciades; per una banda, ha de permetre generar el debat i implicar tots els agents necessaris per arribar a un gran pacte social per l’educació; un debat en positiu, enriquidor, en la vista posada en el futur i constructiu. Per altra, ens hem d’enriquir mútuament de les múltiples i innovadores experiències que es porten a terme aquí i a fora perquè els problemes que presenta el sistema educatiu avui en dia es resolen exactament igual que en qualsevol altre camp de l’activitat humana, la recerca i la innovació.

Dos eixos emmarquen tot el procés: el diàleg obert amb tothom, com a base per l’enteniment i el principi d’humilitat, acceptant que cap proposta resol tots els problemes i que necessitem l’esforç i la col·laboració de tots per avançar, no existeixen solucions unilaterals. Quan el coneixement és inabastable més s’imposa la humilitat i més necessitem dels altres; tots necessitem aprendre cooperativament des d’una actitud de respecte i escolta activa. Quan més coneixement acumulem més petits ens sentim i més necessitat tenim dels altres. A més coneixement més preguntes generem i a més coneixement accedim i, alhora, més humils ens hem sentir al davant de la immensitat que ens envolta.  

Apel·lem a la humilitat de tots els responsables educatius, treballin on treballin per sumar esforços i demanem a tota la societat una participació activa en tot aquest procés.

Us esperem. 

Read More

US DEIXO EL MÉS PREUAT QUE TINC: LA CAPACITAT DE DIALOGAR

No us preocupeu, no us puc deixar el que no tinc; ara bé, seria una il·lusió que aquest títol fos una realitat i m’agradaria poder-lo compartir amb moltes altres persones d’arreu del món. I m’il·lusiona fer-hi feina cada dia per millorar aquesta cabdal  capacitat.

Educar la nostra capacitat de dialogar és un repte no contemplat en les legislacions i en documents tècnics i molt poc practicat. La democràcia hauria de reinventar-se a partir de dos grans conceptes: la participació i la capacitat de diàleg. Aquests dos conceptes capgirarien l’actual situació, sense sortida per a molts.

A les escoles i als instituts introduïm el treball cooperatiu, una eina potentíssima d’aprenentatge que precisament fomenten la participació i la capacitat de diàleg: tots som importants, tots tenim un paper, tots tenim quelcom que aportar; entre tots decidim els diferents apartats del treball, elaborem l’índex, busquem els continguts, dialoguem sobre quins són més adients per explicar el que volem explicar; dialoguem per buscar les imatges que millor il·lustrin el nostre treball... a mesura que avança el treball, les idees inicials de cada membre del grup van transformar-se, se van ajustant i adaptant; potser, al principi, existia una majoria que pensava que calia orientar el treball d’una determinada forma; amb la participació, la recerca d’informació, el diàleg, les aportacions dels companys, aquestes idees inicials es van refent i, poc a poc, van confluint en nous enfocaments; els problemes són inherents a la dinàmica però la capacitat de dialogar va superant els entrebancs. Finalment, obtenim un producte final que ens satisfà, que no és talment com cadascú havia pensat en un principi, però molt més ric i valuós. Ens sentim satisfets per la feina ben feta.

I aquí tenim el germen de la revolució democràtica que proposem; els ciutadans i ciutadanes participarem ens projectes compartits, que anirem creant, pensant, dissenyant... Podem començar per acondicionar una zona pública: tothom tindrà quelcom a dir, tothom té idees valuoses perquè simplement serà escoltat; cercarem informació, dissenyarem, farem provatures i haurem d’arribar a acords; les institucions (ajuntaments o consells) podran aportar recursos i assessoraments i hauran d’assumir amb humilitat i profund respecte les decisions dels grups ciutadans de treball cooperatiu. I també podrem participar en projectes a llarg termini, aquells que ens afectaran la nostra vida durant els propers vint o trenta anys (govern de les Illes) No hi haurà programes tancats, els projectes ciutadans s’aniran definint progressivament: arribarà informació i es produiran canvis, escoltarem noves idees i es produiran canvis, dialogarem i es produiran canvis... Aprendrem a conviure i aprendrem a decidir.

No delegarem el poder de decisió a ningú; el futur és nostre i el construirem nosaltres; no us direm governeu per nosaltres; ja ho hem en moltes ocasions i ens heu traït massa vegades i massa gent està patint. El futur, el construirem nosaltres.

Participar i dialogar són dues activitats del pensament superior que exigeixen grans quantitats d’energia, grans dosis de disciplina, voluntat i coratge i altruisme, empatia i optimisme. Aquestes funcions cerebrals són les més evolucionades a nivell biològic; per tant, ens exigeixen a tots un gran esforç. Seguint aquest raonament quan més poder ostenti una entitat o un partit més humil, participatiu i dialogant haurà de ser; la majoria en aquesta nova democràcia implicarà potenciar al màxim la participació i fomentar la capacitat de diàleg i d’acord; just al contrari del que succeeix ara.

Haurem d’educar ciutadans compromesos, amb capacitat de generar alternatives als problemes, amb capacitat de generar il·lusió i adhesions. Del treball cooperatiu a la democràcia cooperativa.

Les majories hauran d’actuar amb humilitat; a més majoria més capacitat de diàleg; per això us direm: us deixem el més preuat que tenim, la nostra capacitat de diàleg.

Read More

PER QUÈ? Unes paraules sinceres i respectuoses a la societat entorn al tema de la llengua

Cada família i cada comunitat atresora les seves costums, els seus objectes, els seus records, els seus paisatges i la seva llengua com quelcom molt preuat; com quelcom que forma part del seu patrimoni personal i col·lectiu. Forma part de l’herència dels nostres pares i mares, dels nostres avis i àvies...

Respectar, preservar i potenciar l’herència dels nostres pares és un compromís ètic que tots adquirim quan aquests ens deixen. El mateix podem dir d’una comunitat; les comunitats també rebem herències de les generacions passades i adquirim el compromís ètic de respectar-les, preservar-les i potenciar-les.  I aquest compromís ètic de les famílies i de les comunitats és totalment compatible amb el present i amb l’assumpció de noves aportacions culturals.

Després de molts d’anys d’introduir l’ensenyament en català a les escoles creix un moviment social que té reflex en diferents col·lectius,  partits polítics i poder judicial que qüestiona aquest model. Tot model pot ser millorat, sens dubte, però els fruïts, al llarg d’aquests anys,  són notables. Ni un sol estudi atribueix al model lingüístic els dèficits del nostre sistema educatiu; ni un. En canvi, hi ha molts estudis que atribueixen els problemes amb les llengües (totes) a la metodologia usada a les escoles; curiosament d’això no se’n parla. El problema és la forma com s’ensenyen ambdues llengües. Ningú mai s’ha dignat a parlar del problema que tots els informes internacionals apunten.  Per què?

La llengua forma part d’aquest tresor heretat dels nostres pares i ens l’estimen. De veritat, ens estimen la nostra herència perquè estem agraïts pel  que ens han deixat. I com que l’estimen la volem preservar i potenciar. Estimar és un sentiment suprem; quan estimes no odies, ni rebutges, ni denuncies. Estimen el català i estimen el castellà. Per què heu de denunciar qui estima l’herència dels seus pares? Per què heu de denunciar el model que no ha produït cap desfasament en el coneixement i l’ús de les dues llengües? Per què?

Les comunitats són diverses; no tothom pensa igual, no tothom rep la mateixa herència ni estima els mateixos elements culturals; però el fet de pensar diferent o d’estimar altres elements culturals no implica en cap moment denunciar als altres; tots entenem que cadascú estimi la seva herència; el que no podem  entendre és que algú vulgui imposar els sentiments als altres. I sentint diferent i estimant coses diferents podem viure perfectament junts, respectant herències, territoris, cultures i maneres de fer, d’estar i de sentir. És l’excel·lència de la diversitat. La diversitat implica l’acceptació de la diferència i la tolerància.

Penseu-hi seriosament, reflexivament, sense rancúnies ni prejudicis i intenteu comprendre que estimem la llengua que sempre hem sentit parlar a casa, que estimen l’herència cultural dels nostres pares i que estimen les aportacions culturals que ens enriqueixin com a comunitat. Nosaltres entenem que estimeu la llengua espanyola, ja que nosaltres també l’estimen.

Apel·lem als sentiments i especialment als sentiments positius en uns moments difícils on la crispació i la tensió van creixent. Creiem fermament en les possibilitats de la reflexió asserenada i amb la capacitat dels humans de resoldre els conflictes per la vida del diàleg i no per la via de la imposició.

Read More

REPRENEM LA INICIATIVA

Intentem reprendre les nostres reflexions; no sempre és possible escriure i assegurar reflexions asserenades i racionals. Determinats estats emocionals bloquegen el raonament i fan girar els pensaments en cercles viciosos que comencen i acaben sempre al mateix lloc, sense cap avenç, sense cap element en positiu.  Quan succeeix això més val romandre en silenci i observar.

La inspiració no existeix però si que hi ha moments en que la ment està més fluïda i els pensaments es van encadenant de manera més creativa; en altres moments, els pensaments no lliguen, simplement s’acumulen o es perden.

Però si a  situacions personals més o manco problemàtiques hi afegim els estralls d’aquesta terrible crisi social és fins i tot lògic que la ment es col·lapsi. Observar el patiment profund (en l’anonimat per les característiques sempre particulars d’aquesta societat) de famílies senceres que sobreviuen gràcies a les aportacions de subsidis i del voluntariat de les ONGs; veure com amics molt propers es queden sense feina (ambdós) després d’anys cotitzant i gairebé sense possibilitats d’aconseguir un nou lloc de feina; patir els retalls en la sanitat pública, llistes d’espera, pagaments de medicaments, mancances en l’atenció hospitalària o veure les classes dels nostres fills i filles plenes a vessar amb múltiples problemàtiques necessitats d’atenció és bastant decebedor.

També ho és veure els nostres fills i filles estudiant a la Universitat sense perspectives de futur; generacions molt ben formades amb les que les famílies hem invertit tots els  estalvis i alguns més.

I és maligne comprovar el paper dels bancs ara i abans; abans oferint diners a tort i a dret i ara prohibint l’accés al crèdit per les qüestions més bàsiques. Això és actuar amb maldat; els bancs actuen de forma maligne (segons el diccionari, maligne vol dir ser propens a fer mal, a voler mal als altres i ser d’índole perversa).

Tot plegat col·lapsa la ment; és fa difícil albirar els horitzons que ens permetin tirar endavant; és difícil fixar objectius a llarg termini que ens permetrien avançar; la ment s’entesta en cercles viciosos i pensaments recurrents.

A la feina, per respecte a les persones, cal beure`s totes les preocupacions i seguir endavant. Cal mantenir, costi el que costi, la qualitat i la tensió i hem de despertar, dia rere dia, com a professionals de l’educació, el gust pel coneixement i la passió per la professió; des de la humilitat i la serenor.  Potser massa coses per a una ment col·lapsada i bloquejada.

Tot plegat no et permet escriure pensaments clars  però el discurs oral tampoc flueix; la interacció amb les classes també es ressent, tot i que, en aparença tot funciona bé. Si la ment està col·lapsada, després d’un parell de classes apareixia exhausta i pensament totalment en blanc, incapaç de lligar un parell d’idees en ordre racional. Però cal anar endavant i construïr futur.  

Sempre he pensat que la ment humana és fascinant; intentarem que, novament, ens sorprengui agradablement a pesar de les circumstàncies.

Read More

UNA NOVA CRIDA A L'ATENCIÓ

 

L’informe de seguiment d’una educació per a tots, publicat per la UNESCO ens torna deixar unes dades realment decebedores; l’informe es titula Els joves i les competències, treballar amb l’educació (http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002175/217509S.pdf) i els resultats ocupen molts titulars de la premsa de l’estat: Espanya encapçala el fracàs escolar a Europa, segons la UNESCO.

Les dades aportades en aquest informe són demolidors: una de cada tres persones entre 15 i 24 anys van deixar els seus estudis abans d’acabar la secundària; mentre que la mitjana europea es manté en un de cada cinc. Els resultats per a la resta del món no són massa millors i l’informe de seguiment torna a fer una crida per redreçar la situació i aconseguir els objectius prevists en la conferència Educació per a tots a Dakar.

L’any 2000, 164 països van acordar tot un conjunt de compromisos per l’educació en pla internacional que s’havien d’assolir completament el 2015:

1. -       Estendre l’atenció i l’educació de la primera infància. 
2. -       Assolir la fita de l’ensenyament primari universal.
3. -    Promoure programes d’aprenentatge i competències per a la vida diària orientats a joves i adults.
4. -       Reduir els nivells d’analfabetisme dels adults en un 50%.
5. -       Aconseguir la paritat i igualtat de gènere.
6. -       Millorar la qualitat de l’educació.

L’informe posa de manifest que cap dels objectius fixats a Dakar seran assolits el 2015 si tot segueix com en hores d’ara.

A  l’estat espanyol les xifres són preocupants i més tenint en compte que es tracta d’un país durament colpejat per la crisis i on l’atur juvenil supera el 50%. La falta de competències professionals dels joves els aboca a desaprofitar el seu potencial, els fa perdre oportunitats de treball i els impedeix ajudar als seus respectius països a retornar a la prosperitat.  En temps de crisi, dotar als joves d’eines i competències és més essencial que mai.

A més, l’informe assenyala que un quart dels joves espanyols que van deixar els seus estudis quan van acabar el primer cicle de l’ensenyament secundari i una cinquena part dels que van abandonar després del batxillerat ja no busquen feina. Cal invertir en educació, però també cal creure en l’educació.

CAL INVERTIR EN EDUCACIÓ: cada dolar invertit en educació i competències suposa un retorn de 10 dòlars per a l’economia del país. N’arribarem a ser conscients d’aquesta data? En relació als països en desenvolupament les coses no van millor: uns 200 milions de joves entre 15 i 24 anys ni tan sols acaben els estudis primaris i el ritme de l’ajuda internacional al sector educatiu va decreixent. El panorama no és molt millor a llatinoamèrica.

Els objectius de Dakar no es compliran. Una vegada més.

Què ens està passant? Per què arribem a grans acords internacionals? Per què elaborar un informe sobre l’estat de la situació? Per elaborar informes de progrés que    constaten l’ incompliment dels acords? Què passa si s’incompleixen els acords signats? Algú se’n fa responsable? Algú apareix en públic per acceptar les seves responsabilitats i posar-hi remei? No, no sembla que aquest sigui el tarannà de la comunitat internacional. De fet, aquest no és el tarannà de molts de governants mundials que són capaços de justificar allò que no té justificació.

El mateix que succeeix a escala mundial, passa a escala regional. Sabem el que necessitem a mitjà i llarg termini però el curt termini, el dia a dia, ens ho fa oblidar i ajornar. Fins quan? Quan es posaran d’acord els grans organismes internacionals que elaboren els informes sobre l’estat del planeta, els equips de tècnics i científics i els responsables de les polítiques a nivell regional i local?

Crec que la única alternativa és que una ciutadania responsable i crítica ho exigeixi, de manera global, des de cada indret del món. Aquesta serà prest la única crida vàlida i escoltada arreu: quan la ciutadania digui prou.

Read More