Entenem
que la humilitat és la capacitat de reconèixer
les qualitats i les limitacions que un
té. És l’acceptació dels propis límits en contextos determinats; la humilitat ens permet assolir les nostres il·lusions
aprofitant al màxim les nostres capacitats i els recursos que el medi ens
ofereix.
Les
persones humils no fan ostentació davant dels altres. La persona humil té un clar
autoconcepte i manté una ment oberta
capaç de valorar les noves aportacions de les diferents ciències; aprèn de les
oportunitats i aprofita i valora les idees i coneixements de totes les persones
que l’envolten. La humilitat és una actitud que ens permet avançar i evitar
l’autoengany
 |
| KIM MANRESA: Escoles d'altres mons. (Novembre 2007). Catàleg de l'exposició. |
Les
persones que consideren que ho sabem tot arriben a confondre la seva certesa
amb la realitat. Les persones supèrbies, sempre, intenten demostrar que el que
pensen diferent d’ells s’equivoquen en tost
de fer servir la seva intel·ligència per entendre la realitat i
col·laborar amb altres persones. La persona humil té consideració pels altres,
ja que hi veu les qualitats que tenen i
anhela que també tots els altres millorin. La persona humil sap escoltar,
valorar, reflexionar i prendre decisions sense enrenous (massa persones fan
públiques les seves decisions i les seves idees sense pensar i enrareixen l’ambient,
que és el que realment volen).
Des
de la humilitat sempre podem considerar que les experiències que ens passen són
possibilitats d’aprendre. La humilitat està molt arrelada en la senzillesa, que
fa a les persones obertes, disposades sempre a aprendre. La senzillesa allunya
pensaments recurrents, complicats i estranys. Les persones senzilles i humils
combinen dolçor i saviesa.
Cada
dia vivim situacions noves que ens
deixen al descobert els nostres límits. La vida ens ofereix múltiples ocasions
per aprendre a ser humils. No aprofitar aquestes ocasions és un luxe que no ens
podem permetre en el temps que corren.
La
humilitat ens vacuna i ens fa deixondir al davant del pensament únic (que
afirma que només hi ha un model de societat
i de relacions humanes); ens obre els ulls davant la uniformització de les
modes i de les tendències i davant la globalització creixent que esborra
identitats, difumina les injustícies i
obvia les dramàtiques desigualtats.
La
humilitat és un valor i una virtut per a tots els educadors. La humilitat ha de ser una característica de
l’educador. Els educadors, talment com els grans savis, quan més aprenen més preguntes generen. De ben segur que unes bones dosis d’humilitat
ens afavoriria el debat, el diàleg i la
possibilitat d’arribar a acords; aquestes actituds, sempre, afavoreixen la
convivència en les nostres societats complexes i diverses.
Però
la nostra fita és més ambiciosa encara: desitgem un progressiu canvi
d’actituds:
La
humilitat apareix quan hi ha problemes: hi ha persones que només es dediquen a
ells mateixos, mentre que d’altres col·laboren per afavorir el bé comú.
Els
educadors hem de ser humils; ensenyem coneixements, estratègies per resoldre
problemes i valors i actituds. Com no hem de ser humils davant l’incommensurable
bagatge de sabers que ha acumulat la humanitat? En un dia acumulem més
informació que el que s’acumulava en segles anteriors i a mesura que avancem en
la comprensió de tot el que ens envolta més interrogants ens plantegem. Davant
d’aquests fets la humilitat no és només una possibilitat sinó una obligació.
Com
educadors necessitem ensenyar la passió pel descobriment, la necessitat de la
recerca, la il·lusió per entendre com funciona tot el que està al nostre abast
i la humilitat; la humilitat ens situa a tots en la immensitat de l’univers i ens empetiteix
fins a lo microscòpic. En una i altra escala apareixem com una casualitat en el
caos universal. Qui pot defensar el pensament únic? Qui pot defensar l’immobilisme?
Qui pot pensar que les seves idees són les úniques vàlides? Qui pot imposar
determinades maneres de viure i de relacionar-se? No hi ha alternativa a la humilitat.
Continuarem.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada