GRÀCIES... MELGAREJO

Menorcaedu21 va avançant; els documents que han de formar part de la proposta de pacte van agafant cos; ens endinsem dins la polièdrica realitat d’aquesta societat que es mou a toc d’intro en els inabastables senders i camins que mouen a cop de dit milers de milions d’euros que enriqueixen als que més tenen i empobreixen encara més els milers de persones que ja s’han quedat sense res.

MenorcaEdu21 va avançant amb el suport de molta gent; gent de bona voluntat, il·lusionada en canviar l’estat de les coses a partir de l’educació. Som molts, hem de ser més; hem de saber convèncer a molta més gent que el futur d’un país és la seva infància i la seva joventut. En els corets de cada fillet i de cada filleta hi ha un tresor amagat a dins (com bé deia l’informe Delors el 1996). Hem de creure en les seves possibilitats, en les seves capacitats i en els seus interessos i motivacions.

Mentre fem camí, fem alguna aturada per escoltar, per aprendre, per gaudir, per agafar nou alè i seguir endavant, amb forces renovades, amb noves il·lusions i nous reptes. Ahir, dissabte 10 de maig de 2014 va ser un dia d’aquests.  Un dia per tots els que  creiem que en educació es poden fer les coses millor i estem disposats a fer-ho.

Quin regal escoltar-te Xavier! Ens vas fer remoure totes les nostres conviccions, totes les nostres il·lusions, tots els nostres reptes i ens vas demostrar que és possible; que és possible pensar l’escola des d’altres perspectives; que és possible somniar i anar construint els nostres anhels  i les nostres utopies, poc a poc.

Ens vas demostrar que són moltes les potencialitats que tenim; ens vas fer veure (sense dir-ho) que la racionalitat (el coneixement científic acumulat per les ciències de l’educació) i l’emotivitat (els nostres sentiments profunds i els nostres autèntics anhels) van en la mateixa direcció.

Estic segur que aquest missatge va calar profundament: raó per comprendre com és la realitat i emoció per fer arribar a les persones un missatge en positiu: anem construint junts, no contra ningú; al contrari, a favor de tots. Pensar reflexivament i emocionar-nos profundament; la il·lusió del primer dia que vam iniciar el camí roman intacte, seguim creient que és possible. Persones com en Xavier Melgarejo no només ens ho recorden,  ens empenyen, ens reafirmen en les nostres conviccions i ens recorden el camí: també ens marca i recorda la direcció correcte; la direcció correcte és l’equitat. L’escola ha de saber oferir a tots els fillets i les filletes que omplen, dia rere dia, les aules el millor de tots nosaltres i no n’hem d’estar de dir-ho ben fort i clar: els mestres estem aquí per ajudar-vos a construir el vostre projecte de vida; estem  per orientar-vos, per obrir-vos camins...  Amb les mans i les ments obertes.

L’aprenentatge, com ens va recordar en Melgarejo, és quelcom com un regal, molt valuós, un regal que presentem ben embolicat, talment com si fos una joia, que ho és, no ho dubteu. Oferir el coneixement i compartir-lo talment com un regal; us imagineu que cada dia apareix, com per encantament, un coneixement que ens esglaia, que ens emociona, que ens posa en dubte les nostres conviccions, que ens permet avançar...

Gràcies Xavier; ens vas obrir de nou els ulls: l’escola oberta a l’exterior, establir vincles molt forts entre professorat i alumnat; partir d’experiències reals associades a l’aprenentatge, el foment de l’autonomia, de l’autoavaluació; el poder i la força de la recerca, el treball col·lectiu, que cadascú sigui responsable del seu propi procés d’aprenentatge...

I les actituds: gran voluntat d’ensenyar, alta motivació, altes aspiracions per a tots les fillets i les filletes...

I, per damunt de tot, la lliçó de vida que ens vas oferir; la força de les conviccions, la fe en els projectes innovadors, la força de la paraula; la confiança en les nostres possibilitats, la teva profunda i convençuda mirada al futur...

Gràcies... Melgarejo.