EDUCAR ÉS COSA DE TOTS

Fotografia del llibre Escoles d'altres mons, de Kim Manresa amb text de Javier Tomeo, escriptor. Editorial C&Duke www.c-duke.com

Sempre hem dit que educar és cosa de tots i comença a ser hora de demostrar-ho.

Entre tots hem aconseguit, al llarg dels anys, moltes fites històriques. És possible que per circumstàncies d’un determinat moment històric, com les actuals, perdem algunes d’aquestes fites però perdre-les no implica renunciar-hi. Hi tornarem.

Les associacions de pares i mares, fa més de trenta anys, van aconseguir amb el seu esforç i dedicació la millora de les condicions de l’escola pública; van aconseguir dignificar-la, van suplir les deficiències del sistema posant fins i tot professors de música quan encara no n’hi havia, van obrir i gestionar menjadors escolars i van oferir una extensa oferta d’activitats extraescolars, van comprar els primers ordinadors i col·laboraren en el manteniment i gestió de les biblioteques escolars, entre moltes d’altres que no podem apuntar per manca d’espai.

Amplis sectors del professorat se van anar formant quan encara ningú no parlava de formació a través de les escoles d’estiu. Molts equips de mestre il·lusionats, des de fa molt temps, hem treballat molt més del que ara diu o fixa la normativa

Vam aconseguir arrelar l’escola al medi, normalitzar l’ús de la nostra llengua, acollir amb  èxit  les persones amb discapacitats i finalment vam aconseguir integrar amb notable èxit a moltes persones nouvingudes amb llengües i cultures força diferents. Tots aquests processos han generat un extens corpus teòric i pràctic recollit en milers d’articles i publicacions d’arreu del món.

Amb la força, el convenciment i l’esforç de tots seguirem avançant; ara no podem defallir, però hem de ser molts,  no per anar en contra d’algú sinó a per anar a favor de tots els fillets i filletes que omplen les nostres escoles i instituts. Són moltes les persones que ens poden ajudar: els estudiants universitaris, els avis i les àvies, molts pares i mares, persones procedents de moltes associacions del teixit social... Com? Col·laborant en l’educació,  fent-se responsables de determinades tasques, entrant a les aules i oferint el que de bo atresora cadascú, col·laborant amb iniciatives  solidàries, oferint suport i ajuda a les persones més desfavorides, teixint una autèntica i densa trama social potent, suplint les mancances  econòmiques amb el nostre esforç i il·lusió i, alhora promovent i exigint les millores necessàries per aconseguir un sistema educatiu més just i equitatiu.

Però hem de ser molts; la situació econòmica ens ofega i ens desmoralitza, paralitza les iniciatives i ens fan pensar en un futur pitjor. Deixar-se emportar per aquesta gran ona desmoralitzadora no ens portarà a res de positiu. Cal reaccionar en positiu, de manera cooperativa i solidària i no esperar a que  algú ens doni les coses fetes; som nosaltres els protagonistes de la història, la gent senzilla, humil,  treballadora i esforçada i sabem el que volem: la millora del benestar de totes i cadascuna de les persones que conformen el nostre món i deixar el millor món possible pels nostres fills i nets. Ho aconseguirem cooperant en pau en petites societats ben organitzades i ben enllaçades amb milers d’altres petites societats d’arreu del món.

Però hem ser molts, hem de sumar i multiplicar esforços, no restar ni dividir. Hem de ser capaços de demostrar, com s’ha fet durant molts moments històrics, que la cooperació és la única eina capaç de capgirar una societat.

Però hem de ser molts i convençuts a pesar de les enormes dificultats que ens trobarem, decidits a cooperar, decidits a oferir el millor de cadascú a la comunitat, decidits a capgirar l’estat de les coses.

Però hem de ser molts... potser en alguns moments no serem prou. Per tant, no serà suficient en ser molts, haurem de ser tots. Endavant, no deixem que algú ens construeixi el futur per nosaltres, nosaltres som el futur.

Pere Alzina