EL CAMÍ DE L'ESPERANÇA

Aquest és el suggerent títol del llibre escrit per Stéphane Hessel i Edgar Morin. Hessel ja havia escrit Indigneu-vos! Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica, uns dels textos claus per entendre el 15 M; Hessel col·laborà amb les Nacions Unides i, el 1948, forma part de l’equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. Morin, per la seva part, és un filòsof i sociòleg analitzador del món contemporani; director emèrit de recerca al CNRS, on presideix el comitè científic Ciències i Ciutadans; Morin és autor de nombroses publicacions i és un dels teòrics de la teoria de la complexitat.

En aquesta publicació, Hessel i Morin proposen ambicioses reformes socials i econòmiques: cal revitalitzar la solidaritat, cal dissenyar una política per a la joventut, cal una remoralització i una reforma econòmica global (l’economia plural com l’anomenen) per acabar proposant una insurrecció de les consciències a través d’un poderós moviment ciutadà.

Però també parlen d’educació; Edgar Morin ja ho havia fet en un altre llibre cabdal: Tenir el cap clar per organitzar els coneixements i aprendre a viure. En aquest assaig reprèn bona part dels arguments que ja ha fet servir en altres publicacions, però convé recordar-los: el saber contemporani és dispers, inconnex, compartimentat i per aquest motiu es necessita una reforma del pensament; cal substituir el pensament que compartimenta pel pensament que relaciona, afirma.

Morin i Hessel proposen àmplies reformes per assolir la democratització de l’ensenyament, entre d’altres:

-       S’ha de revisar totalment el problema de la formació dels mestres per endegar projectes il·lusionants al llarg de l’educació primària.

-       S’ha de revisar profundament l’ensenyament secundari que ha de permetre a les joves generacions afrontar els problemes de la seva vida com a persones, ciutadans i habitants de la Terra.

-       S’ha de revisar profundament l’ensenyament universitari que ha d’assumir una doble missió: adaptar-se a la modernitat i proporcionar una cultura i una ètica per sobre de les especialitzacions.

I també ens proposen tot allò que cal ensenyar ja que resulta cabdal:

-       Cal ensenyar els coneixements però també el què és el coneixement.

-       Cal ensenyar la comprensió humana, com a única eina que pot sostenir la solidaritat i la fraternitat.

-       Cal ensenyar el coneixement de l’era planetària que viu la humanitat.

-       Cal ensenyar a afrontar les incerteses amb què ens enfrontem dia a dia i

-       Resulta cabdal promoure un ensenyament que versi sobre els problemes de civilització que afecten la nostra vida quotidiana.  

Hessel i Morin ens posen al davant dels problemes del nostre món i ens volen ensenyar a gestionar-los d’altra manera, a afrontar-los des de noves perspectives i a prendre decisions d’acord als principis ètics universals.

Una autèntica reforma de l’ensenyament que contribuiria notablement en la construcció d’una nova societat.

No ens cansarem de dir el mateix: calen reformes profundes en educació encara que ningú no ens escolti; no podem seguir ensenyant com sempre s’ha fet; tenim els indicadors, les fites, els reptes i les propostes. Què ens atura? Què o qui ens fa por?.

Tenim obert el camí de l’esperança; aprofitem l’oportunitat.