En el primer article
apuntàrem les recomanacions de la OCDE per evitar el fracàs escolar i la
deserció. En aquest segon article parlarem de les recomanacions que es fan per
a millorar a les escoles i als estudiants amb desavantatge social. L’informe
apunta cinc recomanacions de polítiques que han demostrat la seva eficàcia per
millorar el rendiment de les escoles en desavantatge social:
-
- En primer lloc cal enfortir i recolzar la direcció escolar. Es necessiten equips directius amb experiència general però també amb coneixements especialitzats que permetin fer front als importants reptes que plantegen aquestes escoles
- Fomentar un clima i un ambient escolar favorables a l’aprenentatge: cal donar prioritat al desenvolupament de relacions positives mestres alumnes i entre companys i fomentar la tutoria per donar suport als estudiants amb problemes i identificar els factors que obstaculitzen l’aprenentatge.
- Atreure, recolzar i retenir als mestres qualificats: procurar condicions de treball favorables per a millorar l’eficiència docent i establir incentius econòmics i de carrera adequats per atraure i retenir els mestres ben qualificats.
- Garantir estratègies d’aprenentatge eficaces: cal promoure una combinació equilibrada d’instrucció centrada en l’alumne amb pràctiques curriculars i una avaluació formativa i sumativa que garanteixi l’èxit escolar.
- Donar prioritat a la vinculació entre les escoles, les famílies i les comunitats. Cal establir vincles entre les escoles, les famílies i les comunitats; els municipis poden jugar un paper molt important i l’escola ha de formar part de la xarxa associativa, comercial, cultural i esportiva de la zona.
Evidentment, no cal
que tothom estigui d’acord amb aquestes recomanacions, però no podem negar que
esdevenen elements cabdals de tots els sistemes educatius.
Obviar-les per massa
ambicioses, rebutjar-les perquè això no funcionaria en la nostra societat i decantar-les
o ajornar-les perquè l’actual situació econòmica no és favorable implicaria
l’assumpció d’unes greus irresponsabilitats a mitjà i llarg termini que
acabarien condicionant el benestar del futur més immediat.
Aquesta crida no va
dirigida només als governs, va adreçada a tota la societat, ja que sinó es
produeix una mobilització massiva de tots en favor d’una educació innovadora i
de qualitat hipotecarem el nostre futur. Aquesta mobilització ha de moure les
consciències i les idees, la ètica personal, el progrés a partir de
l’educació i el compromís de tots i cadascun de nosaltres per fer, dia rere
dia, sense renou però amb fermesa, que
l’educació sigui una prioritat per a tots.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada