MANTINDREM ELS NOSTRES IDEALS, MANTINDREM LES NOSTRES UTOPIES

De manera pacífica, respectuosa però amb veu clara i enviada arreu del món us hem de dir que som molts els que creiem amb un món més just, més equitatiu, més solidari i més tolerant.

Aquests (que mai en sabem el nom ni els llinatges) que asseguts a les taules de les grans borses mundials fèieu anar els diners on millor us sembla o on millor us va pels vostres interessos, us direm que no, que no tenim diners per moure pel món, ni maletins ni per anar a Suïssa o Andorra, però sabem que amagueu milers de milions d’euros d’activitats prohibides i sou rebuts, on aneu, amb l’estora vermella que dos mossos dels luxosos hotels en els que us hostegeu us estiren als vostre davant (que per vermella i lluenta que sigui l’estora marquen els vostres peus bruts).

I a través de complexes teranyines d’empreses arribeu fins a baix, allà on sirians i kurds, usen les vostres armes per matar. Entremig, aquest nou estat, el Califat, que també rep armes, moltes armes, i algú fa grans negocis.

Mentre, milers de persones fugen com podem de l’infern on ja ningú sap qui és l’enèmic, paguem a màfies (que potser també coneixeu) i us traslladen a través de la Mediterrània, la mar de totes les civilitzacions, de tots els coneixements, de tots els sabers, de totes les religions... i us deixeu espargits a l’ample mar... sols, abandonats... Mentre que de l’altra vorera surten alguns vaixells al rescat, molts arriben ja tard...

Mentre: més de 264 mil immigrants han arribat a Europa pel Mediterrani durant el 2015. A Grècia, la setmana passada, més de 21.000; Grècia, l’estat maleït que ens ha fet anar tots torts... L’obliguen a privatitzar els aeroports, i una empresa alemanya se’n queda 15 per 40 anys d’explotació!!!! Això segur que és legal; deixar a una persona major amb una pensió de misèria no.

Però són molts els que ho han defensat abans de noltros i a ells en vull remetre, per recordar-vos un gran personatge, un anarquista de cor, no de bombes; un anarquista de pau i de construcció, no de guerres i destruccions:

Equivocada nos parece la opinión de los que creen que se han acabado las guerras; y equivocada también la de quienes aseguran que  las habrá siempre, sin remedio, en lo futuro, como las hubo en los tiempos pasados.

Tampoco es cierto que el instinto guerrero esté en la misma naturaleza del hombre de una manera incurable y necesaria y que haya que perdurar mientras la humanidad exista.

Más acertado sería suponer que durarán la luchas sangrientas entre los individuos mientras no mejore su educación, y entre las naciones mientras no se alcance un grado de civilización más perfecto.

Todos los viejos malos instintos del hombre producen consecuencias desastrosas y son difíciles de desarraigar, pero no hemos de convenir en que sean invencibles, porque ello sería negar el progreso humano, la posibilidad del mejoramiento individual y colectivo.

(…)Si le se educa y se le enseña a pensar bien y a obrar virtuosamente aquel mismo niño puede llegar a ser un hombre honrado, benéfico, útil a sí mismo y a sus semejantes.

Lo que la educación para el individuo es la civilización para los pueblos[1].

Aquests són els nostres ideals, la pràctica de la pau, de la solidaritat, de la tolerància; si hem d’acollir refugiats els acollirem perquè tots som d’un mateix món, compartim un mateix sol; compartim aigües, terres, boscos, muntanyes, barrancs, coves, llengües mil, cultures, tradicions...  estirarem les mans com fan els habitants de Lampedusa i construirem una Europa Social, invertint aquí en la formació d’aquestes persones i invertint en els seus països d’origen, com tant de milers de projectes que ben orientats funcionen.

I no renunciarem als nostres ideals, seguirem somniant... van començar per fer un barri més acollidor als infants, poc a poc i anem construint ciutats, grans parcs naturals d’arreu món ens ajuden a entendre el que està en joc... i  construirem illes educatives, arxipèlags educatius, penínsules, caps, regions... I com en Joan Mir somniava l’any 1930 en la pau en el món abans de l’adveniment de la Guerra Civil Espanyola i de la devastadora II Guerra Mundial nosaltres pensarem com construir el món de l’ensenyament i l’aprenentatge sostenible.

Ni una passa enrere. En Joan diu, el pessimisme neix amb la complicitat de la maldat, entorpint la tasca de les bones persones. Només podem educar des de l’optimisme i la humilitat. Som-hi, no perdem ni un minut més, formen persones sensibles, capgirem el currículums, tot allò que s’ensenya que no acaba oferint eines per millorar el benestar de les persones d’arreu del món, deixem-ho córrer.

Fixant-nos-hi  què és allò que millora l’ambient? Què ha de passar perquè aprendre sigui com fluir? Que hem de fer per generar aquell clima de confiança on els descobriments de la ciència ens tornin a meravellar?

Tenim moltes coses què fer aquí, el Pacte, la Llei d'Educació de les Illes, hi ho hem de fer, però sense oblidar-nos dels qui pateixen, sense oblidar-nos dels fillets soldats... El problema educatiu és mundial. Compatiu amb la gent que pateix; no compediu als que pateixen. 

---

[1] MIR, JOAN. (1930) La paz en el mundo: el error de los pesismistas a La Voz de Menorca, 17 d’abril de 1930.