LA NOTÍCIA: EIVISSA OBTÉ MÉS BON RESULTATS A LA SELECTIVITAT QUE MENORCA

No som massa partidari de rànquings ni de rècords ni de llistes de pitjors a millors. Però no podem negar que tota estadística, com a ciència, marca tendències i que les tendències obeeixen a que alguna cosa està canviant, poc o molt. Avui, la premsa local de Menorca, parla de que l’illa d’Eivissa ha obtingut un millor resultat a les proves de selectivitat; la notícia recorda que sempre, en els darrers cursos, els resultats de l’illa de Menorca sempre havien superat, en escreix, el percentatges de Mallorca i d’Eivissa. El tant per cent de diferència no supera el punt percentual però ja és suficient per ser notícia.

Sempre s’ha dit que, en educació, Menorca era talment un model, com un referent. També s’ha dit més o manco el contrari d’Eivissa, però les realitats sempre són molt més complexes i les lectures mai no són tant simples ni unidireccionals. Les realitats són dinàmiques i canviants i allò que abans era donat per vàlid durant molts anys, ara, canvia amb molta més rapidesa quan algun col·lectiu social s’hi posa a treballar. Les diferències entre Menorca i Eivissa són evidents, però aquestes diferències per hom constatades, no sempre, impliquen valors positius o negatius en una o altra direcció.

És cert que Menorca (en tots els estudis, estadístiques i enquestes) presenta uns indicadors educatius bastant favorables en relació a les altres dues illes però aquesta, com tota realitat, és canviant. I són moltes les coses que han canviat en positiu a Eivissa i a Mallorca i potser no tantes a Menorca. Són molts els col·lectius, en l’àmbit educatiu, que han lluitat de valent per aconseguir una escola de més qualitat (Escoles mallorquines, escola d’estiu, moltes línies de formació encetades des dels centres de professors o des de la Universitat, l’APREP a Eivissa, determinades associacions de pares i mares molt actives, etc.).

Quan uns col·lectius es mobilitzen prest o tard obtenen resultats. Això és el que està succeint a Eivissa: col·lectius de mestres i de famílies es consciencien i mobilitzen per a una educació de més qualitat. A Menorca, és cert que aquests col·lectius ja existien i venen treballant des de fa temps, però tampoc podem negar una progressiva desmobilització social, que afecta, al món educatiu. Cert conformisme i certa passivitat s’han obert camí a Menorca. Els resultats de les proves PISA entre illes també és un bon indicador de tendències. La desmobilització, en un món canviant, automàticament genera pèrdua de possibilitats.

A l’illa de Menorca es respira desmobilització; ja no existeix l’empenta que abans mobilitzava recursos i voluntats per a millorar l’escola. Ens hem conformat, pensant que anaven bé. I mentre miraven com anaven de bé, hem perdut part de l’empenta i de la il·lusió per millorar.

Els percentatges d’aprovats i suspesos en la selectivitat no és un indicador clar de res concret; és part d’una tendència marcada per les proves PISA o pels resultats acadèmics a finals d’ESO i a finals de Batxiller. Una més en un mar de dades, resultats i estudis que no cal treure de context ni magnificar, en cap sentit. Els mateixos exercicis i activitats que proposa la selectivitat estan marcats per un excés de memorització. Les mateixes proves a les que al·ludim no estan en consonància amb el que es demana a l’OCDE, per exemple a través dels models utilitzats a les proves PISA.

Però així i tot, les dades i les estadístiques marquen tendències. Capgirar-les és una qüestió de confiança, de voluntat i de treball. El problema no és superar les estadístiques ni estar per damunt o per davall d’algú altre, sinó millorar el nostre sistema educatiu des del punt on som.

Educar, per definició, implica sempre anar a millorant. És l’hora de l’educació; prou conformisme i prou entabanament.