O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dimecres, 5 d’abril de 2017



Ha passat molt temps, massa temps; però crec que mai és tard per retre un sincer reconeixement i adherir-me a l’acte que es va celebrar el passat dia 11 de febrer amb la conferència de David Atzet, director del SINS Cardener que parlà de com impulsar el canvi educatiu. Aquestes setmanes estava passant per un complicat estat de salut que va acabar amb una estada en un “hotelet” de Palma on van aconseguir encarar la situació i resoldre-la. Me va saber greu no poder assistir a aquest acte i, moralment, tinc el compromís d’escriure i retre l’homenatge més merescut a na Pilar i a totes les persones que han format part del Moviment de Renovació Pedagògica i han organitzat durant 34 anys l’Escola d’Estiu, nucli de la innovació educativa a la nostra illa, a part de participar en múltiples projectes i iniciatives municipals, insulars i nacionals.

Vull expressar,  a tots els qui heu format part del Consell d’Illa del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, la més emotiva, sincera i cordial felicitació per l’homenatge que rebéreu el passat dissabte 11 de febrer.

Aquest acte de reconeixement és més que merescut; per tots vosaltres, la formació ha esdevingut una de les línies prioritàries de la vostra tasca professional, però també ha format part del vostre projecte de vida: un projecte d’escola pública, un projecte de país, de tots i per a tots, on hom se senti acollit en una escola menorquina, arrelada al medi i a una societat no més gran que una barriada d’una gran ciutat, però liderada per un grup de persones que des de sempre han confiat en l’educació com eina de transformació social, especialment per als sectors més desfavorits. 

Trenta-quatre anys són bons de dir, però al darrere hi queden moltes hores de feina, moltes hores esgarrapades del temps personal, del temps amb família, del temps de vacances...  Quantes conferències, cursos, tallers i seminaris s’han programat durant aquests trenta-quatre anys? Centenars. Persones rellevants dels diferents camps de coneixement en ciències de l’educació han aportat el seu coneixement i la seva saviesa  i el Moviment ha sabut canalitzar les innovacions pertinents per aconseguir fites realment meritòries. 

L’escola pública menorquina acull més del 80% dels estudiants de l’illa, fent front, no sense dificultats, a la inclusió de les persones amb diversitat funcional, primer i, segon, acollint a l’allau de persones nouvingudes que vingueren buscant el millor per a les seves famílies, fugint de la misèria i de precàries condicions de vida (en alguns centres s’ha superat el 18% d’alumnat nouvingut i en casos excepcionals, fins al 50%). Respondre adequadament a aquest dos reptes sense perdre alumnat ha suposat un esforç molt superior al que es pot demanar; el Moviment hi ha jugat un important protagonisme, elaborant documents, propostes i iniciatives que aconseguiren que les escoles públiques no perderen qualitat i, sobretot, no perderen credibilitat entre la societat. Sense vosaltres res no seria igual.

Per a molts de vosaltres, el Moviment i l’Escola d’Estiu, han esdevingut també part del vostre projecte de vida. I com tot en la vida, els projectes de vida es desenvolupen, creixen i es transformen en funció de les necessitats de cada moment. Sempre canviem, sempre evolucionem.

Us vull fer arribar a tots la més sincera enhorabona per la feina feta, però això no implica un punt i final; és un punt i seguit. Heu de seguir endavant; hi ha molt per fer i us necessitem; la vostra experiència, bondat, capacitat de dedicació i voluntat de treballar dur per aconseguir millorar l’educació han estat, són i seran un exemple del que cal fer per capgirar l’esdevenir de la història: lluitar desinteressadament per la millora de les condicions de tots i cadascun dels fillets i de les filletes que omplen d’alegria, espontaneïtat i imaginació els nostres centres educatius, en especial per aconseguir millorar les condicions de vida i de benestar  dels sectors més desfavorits de la societat.

Ara són moments de trencar parets, rompre barreres, deconstruir aules, obrir espais, oblidar-se dels currículums nacionals i oblidar-se, també, del mot alumne (que despersonalitza, que uniformitza, que vol fer igual allò que sempre ha sigut, és i serà diferent...); necessitem persones compromeses amb el benestar d’altres persones, persones que mentre ensenyin aprenguin i persones que mentre aprenguin ensenyin.

El diccionari no recull moltes paraules d’agraïment; en canvi n’hi ha un caramull per menysprear, insultar, denigrar... Per tant, usarem el mot més utilitzat i, potser, el més rellevant: gràcies bons amics i amigues per tot el que he après de tots i cadascun de vosaltres. El vostre exemple, la vostra tenacitat i el vostre esforç han valgut la pena.

I de na Pilar què podem dir que ja no s’hagi dit? Na Pilar ha esdevingut el lligam del Moviment amb el món de la recerca en didàctica; a part d’impartir molt cursos i conferències durant els trenta-quatre anys d’Escola d’Estiu ha sabut respondre a les necessitats del col·lectiu de mestres menorquins que cercaven la innovació, insatisfets amb allò que havien fet sempre. Els organitzadors de l’Escola d’Estiu s’assessoraven amb na Pilar per portar les novetats i les innovacions del moment i, gràcies a ella, vam conèixer grans teòrics i pràctics en didàctiques específiques d’arreu de l’Estat, i especialment de les innovacions que es portaven a terme a Catalunya.

Na Pilar és la nostra amiga, la nostra mestra, la nostra guia; és mestra de mestres i ha dedicat tota la seva amb passió a l’ensenyament. Les seves línies de recerca s’han centrat en les ciències socials i la seva didàctica i la formació del professorat, autèntic cavall de batalla al llarg de dècades, i ha destacat per la solidesa dels seus valors: la seva generositat, la seva coherència i el seu permanent compromís amb l’educació i en la millora de la formació dels mestres.

La formació ha esdevingut eix de tota la seva acció professional; així ho afirma en repetides ocasions i ho explica en molts llocs:

Sabem que la formació inicial i continuada del professorat no és satisfactòria ni en l’ensenyament primari ni en el secundari.(...) Sabem també, que la pràctica educativa no canvia quan canvia el currículum ni com a conseqüència de decrets i ordres ministerials o de la conselleria de torn, sinó quan el mestre o la mestra decideix que l’ha de canviar. I també sabem que quan mostrem les nostres experiències als altres, quan posem en comú les nostres reflexions, els nostres dubtes i les nostres propostes alternatives, fem avançar el coneixement i, de mica en mica, ens adonem que la realitat va canviant, va millorant[1].

Na Pilar, la nostra Pilar,  ha aprofitat totes les escletxes, tots els buits, tots els errors, tots els plantejaments epistemològics, psicològics i pedagògics de la renglera de reformes educatives per impulsar les seves idees i intentar que arribessin al major nombre de mestres. Ho ha fet des de tots els organismes on ha treballat  i des d’arreu on ha pogut i des de llocs on  no l’han  deixada intervenir.  Una vegada rere l’altra, incansable, tossuda, repetint els arguments, cada vegada més sòlids, cada vegada amb més referències arreu del món.

Na Pilar va apostar per dignificar la professió de mestre i la seva formació; perquè hi creu. Na Pilar creu amb nosaltres, no com a simples transmissors de continguts sinó com persones capaces de fer possibles les utopies. Diu a la introducció:

La utopia deixa de ser-ho si pot ser verificada en la praxi diària, i necessita dues coses: el convenciment que el món no funciona com ho hauria de fer, i la confiança en la capacitat humana per millorar[2].

Quantes coses que he après amb na Pilar! Dels seus escrits, amb les seves converses, xerrant dins el cotxe... Sempre ha sabut anar al moll de l’os de l’educació: el reconeixement universal de la dignitat humana. La dignitat humana s’aconsegueix en societats cooperatives on tothom sent que és tingut en compte, que existeix, que és reconegut, que aporta el que sap i el que sap fer a la col·lectivitat; que sent  prop seu la mà amiga, la veu dolça i la mirada còmplice que el fan sentir més acollit... i comença a confiar amb els altres i els altres amb ell...

Però encara Pilar, hi ha gent que no ho entén o no ho vol entendre: com és possible que no entenguin que la cooperació,  la dignitat,  la tolerància, la igualtat i la llibertat són els elements centrals per la pervivència de l’espècie?

Però l’aprenentatge més profund, més sòlid i més ferm que na Pilar m’ha ajudat a construir és que hi ha futur, hi ha esperança, hi ha força, que som pocs però hem d’estar il·lusionats; no sé les vegades que m’has repetit: un mestre no pot estar mai desanimat! Com ha d’educar si està desaminat? I això m’ ha calat profundament.

Pilar, has sabut combinar el coneixement científic ben elaborat amb els avenços metodològics; has sabut ensenyar a enraonar tot partint de les emocions;  dels valors n’has fet virtut i de l’optimisme una invariant pedagògica: hem de creure en la possibilitat del canvi i hem d’aconseguir deixar un món més just i tolerant. Pilar, gràcies per ensenyar-me  a ser millor persona; gràcies per ensenyar-ho a hom que ha tingut el plaer de poder parlar amb tu.




[1] INTRODUCCIÓ (2004): Tornem-hi!! Reflexions per reiniciar el debat a De la teoria a l’aula. Formació del professorat i ensenyament de les Ciències Socials. Barcelona: Departament de Didàctica de la llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials, pàg.  7-9
[2] BENEJAM, P. (2014): Quina educació volem? Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat; pàg. 20. 

dissabte, 1 d’abril de 2017

(...) Ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors. Si no som capaços d’instal·lar els nostres alumnes en el present d’indicatiu de la nostra classe, si el nostre saber i el gust de dur-lo a la pràctica no agafen en aquests nois i noies, en el sentit botànic del verb, la seva existència trontollarà damunt dels sots d’una mancança indefinida (Pennac, 2008; Mal d’escola)

Imatge de la superaula on conviuen fillets i filletes de primer i segon de primària amb tres mestres i tres zones de treball:
la font (on fan feina en grups cooperatius), la cova, (on treballen individualment o en parelles) i el foc de campament (on s'asseuen en unes grades i escolten una breu explicació per preparar una activitat de forma conjunta). 


Fa uns dies, el CC Francesc de Sales, Calós, de Ciutadella va obrir les seves portes per mostrar les innovacions que han iniciat.  La visita, guiada i explicada, va ser molt interessant; vam recórrer les diferents aules i els diferents projectes innovadors. La jornada se va iniciar amb un espectacle de màgia a càrrec d’un professor i d’un alumne d’ESO del centre. Aquest espectacle va ser una al·legoria sobre el significat de l’educació: la flama de l’educació transforma les persones; l’educació allibera, fa créixer i el coneixement es transforma en elements útils per entendre la vida, els fenòmens, els processos; el coneixement es transforma en una eina útil que cadascú ha de processar des de la seva òptica, des dels seus interessos i motivacions; els estudiants aprenen desconstruint el coneixement i se n’apropien. Tot plegat és la màgia de l’educació: una educació transformadora que, possiblement, no canviarà la societat però formarà a les persones que ho aconseguiran.

Les innovacions que ens van explicar abasten tot el centre, estan coordinades i, al darrere, tenen un projecte sòlid a mitjà i llarg termini; la visió de futur es veu i es percep en totes les innovacions. No les podem detallar totes, però si que farem un recorregut acompanyat  de fotografies i algun vídeo que il·lustraran i descriuran molt millor  les nostres paraules.

Els projectes iniciats suposen un canvi substancial en la concepció d’ensenyar i aprendre i un punt de no tornada, ja que els diferents projectes se van consolidant curs rere curs:

  •   El projecte interdisciplinari de ciències (ESO) al laboratori. La metodologia de superaula a 1r i 2n de primària, que s’ampliarà el proper curs a 3r i 4r. A la superaula hi treballen dos cursos i tres professors en tres espais diferenciats: la font (zona de feina en grups cooperatius), la cova (zona de feina individual o en parelles) i el foc de campament (on els fillets i les filletes seuen en una grada mòbil i escolten una petita explicació entorn a una tasca. Les explicacions, en cap cas, no duren més de 10 minuts.
  •  El projecte de lectura a 3r de primària, amb 15 minuts de lectura diària.
  •  A l’aula de quart usen els llibres digitals a partir de teuletes per a tots els estudiants.
  •  A l’aula de 5è se treballen determinats valors en forma d’itineraris.
  • Tot el centre intenta ser una escola inclusiva, que atén la diversitat a partir d’un servei d’orientació que treballa, bàsicament, dins les aules, coordinats amb els professors d’aula i de matèria.
  • El centre disposa d’una aula de llengües i es defineix com escola plurilingüe.
  • A l’aula de tecnologia es treballa per projectes a secundària.
  • A 1r d’ESO treballen un projecte interdisciplinar anomenat Sembra de talents.
  • A 4rt d’ESO treballen un projecte interdisciplinar d’aprenentatge servei (APS) on col·laboren amb diverses entitats de la localitat.
  • Disposen d’una aula de psicomotricitat ben condicionada.
  • Aprofitem tots els espais, i en un petit pati interior (pati Domènec Savio) tenen l’hort escolar on participen diferents cursos.
  • I finalment, disposen de dos serveis complementaris importants per a les famílies: l’escola matinera i el menjador escolar.
L'espai del foc de campament, amb les grades mòbils i la
pissarra digital. 
Tot plegat, un centre que ha sabut actualitzar-se, transformar-se, innovar i incorporar els projectes educatius que han demostrat la seva eficàcia arreu del món. No podem oblidar que, per primera vegada, en la història de les ciències de l’educació,  existeix un acord pràcticament unànime de com ha de ser un centre que respongui als reptes del segle XXI. 


Aquests acords es poden resumir bàsicament en dos: formar les persones per aprendre a aprendre en un món en canvi accelerat i ensenyar-los a  afrontar la incertesa. Dos reptes complexos però extraordinàriament rellevants que s’han d’abordar des de la il·lusió, el compromís, el treball ben fent i coordinat i l’actualització científica i pedagògica continuada. 

El projecte de lectura a 3r d'educació primària

Un dels projectes iniciats: què necessiten els animals
 i les plantes de la terra per sobreviure
Projectes i invents a l'aula de tecnologia







Dos reptes capaços de transformar, dos reptes capaços de formar persones preparades, amb criteris propis i solidàries. Tot plegat, un esforç que val la pena que mereix el suport de les famílies, de les institucions i de la societat en general. 



video




Reflexions dels estudiants entorn als projectes d'aprenentatge servei

Reflexions sobre els projectes d'aprenentatge servei on els estudiants demostren
el coneixement de l'experiència, comparteixen els objectius i s'apropien i transformen
el medi més proper. Un exercici de tolerància, solidaritat i bon fer.
Reflexions dels estudiants de 1r d'ESO sobre el projecte interdisciplinar
Sembra de talents (en aquest cas escriuen sobre una obra de teatre que
han representat)



En resum, un projecte engrescador que ajuda a aprendre i a ensenyar als estudiants, al professorat i a les famílies, ja que, com bé sabeu, junts s'aprèn més i millor. Quan una persona aprèn també ensenya i quan ensenya també aprèn. David Duran (2016) ho anomena aprensenyar.