O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dijous, 8 de juny de 2017

Posted by Pere Alzina 1:43 6 comments
video


Benvolguts: des de feia temps us volíem demostrar el nostre agraïment per tot quan hem après de vosaltres i per tot el que hem compartit, somniat i treballat junts. La idea inicial va sorgir de l'assignatura lectura i escriptura inicials  que impartim conjuntament n'Isabel Navarro i jo mateix. Però les circumstàncies no van anar precisament com pensàvem i el projecte va quedar a l'aire. Ara, l'hem reprès i l'hem acabat. 

I us el dediquem; és un conte La màgia d'un desig. I el que volem és precisament això:  que els vostres desitjos es converteixin en realitats mitjançant la màgia; la màgia que sorgeix de la gratitud. Gràcies a tots. 

Isabel Navarro i Pere Alzina

Nota: les imatges han perdut qualitat per poder inserir-se en els continguts del bloc. 

dissabte, 3 de juny de 2017




Estem vivint una època força il·lusionant.  La innovació educativa avança arreu. Pensem que hem arribat a un moment en que els processos d'innovació educativa es veuen com una necessitat. La comunitat educativa és conscient de la necessitat d'actualitzar metodologies i plantejaments educatius. Hem de saber donar adequada resposta a aquest repte i creiem que donar a conèixer el que es fa és una passa important; compartir per aprendre i per transformar. Aquest és el nostre objectiu. 

Aquesta setmana us volem donar a conèixer les activitats que porta a terme el CEIP Mestre Duran d’Alaior. El passat dia 4 d’abril, el centre obrí les seves portes per donar a conèixer el que fan. Cada curs va exposar les tasques realitzades i els projectes en marxa. El matí visitaren les aules els fillets i filletes del centre i el capvespre a les famílies. 

Els d’educació infantil van donar a conèixer els ambients de feina. Aquest curs disposen de cinc ambients organitzats. Cada divendres els fillets i les filletes trien quin és l’ambient que volen anar durant la propera setmana. A cada ambient es treballa una proposta concreta. Els fillets de 3, 4 i 5 anys es mesclen i formen cinc grups més reduïts (entre 14 i 15), el que permet atendre la diversitat des d’un punt de vista totalment inclusiu.

Els ambients són els següents: 

  • L’ambient d’avui seré (joc simbòlic) amb quatre propostes: la caseta, el restaurant, les botigues i l’hospital.

  • L’ambient dels constructors amb quatre propostes: material de llenya amb models (edificis del món); construccions amb llums i ombres; construccions de fusta amb material natural i construccions amb llenyes més personatges, cotxes, animals i fustes.

  • L’ambient dels bons comunicadors, on es treballa la consciència fonològica, pràxies, buf, contes, expressió oral, vocabulari, etc.

  • L’ambient dels artistes amb quatre propostes: els colors, abstracte amb tècniques i materials diferents; el volum (fang) i el rostre, la cara i l’autoretrat.

  • L’ambient dels exploradors que consisteix en experimentació amb quatre propostes: farina, terra i fang, colors, llums i ombres i aigua.



Les fotografies il·lustren perfectament aquesta excel·lent proposta metodològica que romp espais i grups classe i permet que cada fillet i filleta pugui decidir què fa, quan ho fa i com ho fa, tenint en compte els seus interessos i motivacions en el marc de propostes creatives amb múltiples opcions i possibilitats. 

A primària es van presentar múltiples propostes:
-       
  • Els de primer presentaren el seu projecte sobre els egipcis i les piràmides.

  • Els de segon muntaren una classe on quedava reflectit el món i els paisatges del temps dels dinosaures amb el tema de l’evolució com a fil conductor.
L'aula se va convertir en un museu interactiu on es podien visualitzar els períodes històrics, els ambients i les formes de vida dels dinosaures, un tema que sempre ha generat un gran curiositat científica per part dels fillets i de les filletes de totes les edats. 


  • Els de tercer presentaren experiments entorn a com es va formar l’illa de Menorca treballant la  línia del temps i l’evolució.

  • Els de quart havien treballat com obtenim energia en el nostre cos; van muntar un vídeo explicatiu del procés. També presentaren una activitat d’animació a la lectura que consisteix en presentar els llibres de lectura a partir de propostes engrescadores (titelles, a través d’una roda de premsa, una representació...).

  • Els de cinquè presentaren un taller de cuina. 
  • Els de sisè treballaren les forces i el moviment.

A les aules de música i d’anglès es podien veure diferents propostes de treball i els materials confegits pels mateixos fillets.

L'escola treballa amb il·lusió en diferents línies d'innovació i, des de la seva creació, va consolidant projectes que engresquen la comunitat educativa; les famílies participen activament i donen ple suport a les línies iniciades. 

Un professorat motivat i una formació en el centre i des de les necessitats del centre consoliden la innovació que pretén oferir una educació centrada en els fillets i les filletes que viuen intensament les noves propostes. Aquest curs ha aprofundit en el treball per projectes, una proposta capaç de capgirar les relacions entre aprenents i ensenyants i convertir les aules en comunitats de recerca i de construcció cooperativa de coneixements. 

Encoratgem tota la comunitat educativa del Mestre Duran a consolidar les seves innovacions, compartir-les i aprofundir-les. Els vostres aprenentatges  ens enriqueixen a tots. 
-   
Podeu ampliar la informació visitant el bloc del centre: http://mestreduran.blogspot.com.es


divendres, 2 de juny de 2017

Posted by Pere Alzina 2:51 No comments



















Es fa molt difícil assumir que ja no et tornarem a veure, fent-nos riure de tot allò que hem fet com a pares; es fa molt difícil assumir que ja no llegirem la teva columna setmanal, plena d’humanitat, de tendresa i preocupació vers els més desfavorits, vers els que no tenen veu...; es fa molt difícil assumir que ja no tornaràs a Menorca per presentar el teu darrer monòleg Viure amb humor. Es molt difícil assumir la teva pèrdua; ens col·lapsa, ens capgira els nostres sentiments; ens sotraga  les nostres emocions... És molt difícil Carles; molt.

Però hem de fer valer el que de tu hem après: a viure plenament, a viure amb humilitat, amb fermesa, amb convicció, amb humor, amb tendresa...  A viure per canviar i transformar la realitat, a viure per canviar i transformar la societat... des del treball quotidià, donant veu als desposseïts, educant amb optimisme, demostrant que junts podem aconseguir les nostres utopies. I això serà el que farem Carles, seguirem els teus aprenentatges, aprendrem del teu vitalisme, aprendrem del teu entusiasme i aprendrem de la teva fermesa humil i captivadora.

Mai no ens rendirem Carles; aquest serà el nostre homenatge, el nostre record i la nostra lluita. Seguirem construint un món més just, tolerant i solidari; seguirem educant persones lliures i compromeses, autònomes i exigents; seguirem donant suport a totes les persones que vetllen per la nostra salut i pel nostre benestar. Seguirem lluitant per fer del nostre món un lloc més habitable.  Seguirem Carles, seguirem.

Fins sempre. Gràcies.


diumenge, 30 d’abril de 2017




video
Si ens refiem de les notícies fugisseres de les primeres planes pensarem que les coses no van en una direcció massa adequada; si ho analitzem sense aprofundir massa ens pot esgarrifar: sembla com si els grans líders mundials estiguin com embogits; la cursa d’armes i la despesa armamentista creix a un ritme desenfrenat; aquests mateixos líders neguen l’evidència del canvi climàtic, per preservar determinats interessos d’uns pocs; en tost de redistribuir l’enorme riquesa que se genera, molts estats i xarxes de caire mafiós (no es pot dir d’altre manera) frenen la redistribució i concentren la riquesa en un 1% de la població mundial, mentre que el 99% restant viu en condicions precàries o, com a mínim, dificultoses. Arran de la darrera crisi, el risc de pobresa extrema s’ha incrementat en unes proporcions alarmants en els països teòricament desenvolupats; les bosses de pobresa han aparegut arreu i els moviments migratoris degut a conflictes armats mouen milions de persones que perden el seu arrelament i tots els seus bens més preuats, per pocs que siguin.

Si ens quedem en aquesta perspectiva podríem pensar que poca cosa hi ha a fer; però aquesta seria una visió esbiaixada i pessimista i aquesta és, precisament, la visió que aquests líders i aquestes màfies volem que tinguem: que no hi ha res a fer. Dit d’una altra manera, que no volen que ningú faixi res per canviar l’estat de les coses ja que aquests canvis els perjudicarien a ells.

Però la realitat és molt diferent. Hi ha milers de persones que treballen per millorar el benestar de les persones i de les comunitats més desfavorides; hi ha milers de persones que treballen en organismes internacionals per afavorir polítiques redistributives; hi ha milers de persones en organitzacions no governamentals (ONG) que fan feina en les zones més desfavorides del planeta, als camps de refugiats, amb les persones que s’han vist desposseïdes de tot, amb les persones malaltes, amb les persones que pateixen... La realitat, vista des d’aquesta altra perspectiva, canvia. Veiem que hi ha persones tolerants, solidàries, compromeses, amb criteris i arguments potents que, poc a poc, van canviant el món. Per tant, si ens hi afegim, el canvi serà total i ple.

Aquest optimisme (realista) és fonamental per l’educació. L’optimisme implica confiar amb les possibilitats i capacitats de les persones (de totes les persones, sigui quina sigui la seva condició o procedència, siguin quines siguin les seves diferències...). Haureu vist que he adjuntat un vídeo com a mínim curiós: és un fillet que supera un obstacle aparentment infranquejable (no sé si el vídeo amaga algun truc o algun retoc, però com imatge metafòrica ja ens va bé). Metafòricament el vídeo me serveix per afirmar, de manera contundent, que per murs que alguns vulguin aixecar aquests murs seran superats, seran finalment esbucats i la tolerància i la convivència en la diferència s’imposarà, encara que hagin de passar generacions. No hi ha alternativa; la convivència en la diversitat és una fita irrenunciable de la humanitat.

Els fillets i les filletes són capaços de superar els obstacles, amb la nostra ajuda o sense, perquè són optimistes, creuen en les seves possibilitats mentre els adults que els envolten els encoratgem, els guiem i els estimen.

De cada dia coneixem millor com funciona el nostre cervell; els descobriments apunten a velles teories (bàsicament basades en la intuïció), molt potents, que han marcat filosofies i religions de diferent procedència i arrels històriques. Ara, alguns neurocientífics confirmen principis ètics que sempre hem considerat universals. Richard Davidson, doctor en neuropsicologia, afirma amb contundència: la base d’un cervell sa és la bondat, i se pot entrenar, és a dir, se pot educar.

Aquest és el gran potencial de l’educació al que no podem renunciar; ensenyar la bondat a partir de l’exemple, ensenyar la comprensió humana i ensenyar a conviure amb la diversitat són fites educatives irrenunciables. No podem perdre més temps. Som-hi.


dimecres, 5 d’abril de 2017



Ha passat molt temps, massa temps; però crec que mai és tard per retre un sincer reconeixement i adherir-me a l’acte que es va celebrar el passat dia 11 de febrer amb la conferència de David Atzet, director del SINS Cardener que parlà de com impulsar el canvi educatiu. Aquestes setmanes estava passant per un complicat estat de salut que va acabar amb una estada en un “hotelet” de Palma on van aconseguir encarar la situació i resoldre-la. Me va saber greu no poder assistir a aquest acte i, moralment, tinc el compromís d’escriure i retre l’homenatge més merescut a na Pilar i a totes les persones que han format part del Moviment de Renovació Pedagògica i han organitzat durant 34 anys l’Escola d’Estiu, nucli de la innovació educativa a la nostra illa, a part de participar en múltiples projectes i iniciatives municipals, insulars i nacionals.

Vull expressar,  a tots els qui heu format part del Consell d’Illa del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, la més emotiva, sincera i cordial felicitació per l’homenatge que rebéreu el passat dissabte 11 de febrer.

Aquest acte de reconeixement és més que merescut; per tots vosaltres, la formació ha esdevingut una de les línies prioritàries de la vostra tasca professional, però també ha format part del vostre projecte de vida: un projecte d’escola pública, un projecte de país, de tots i per a tots, on hom se senti acollit en una escola menorquina, arrelada al medi i a una societat no més gran que una barriada d’una gran ciutat, però liderada per un grup de persones que des de sempre han confiat en l’educació com eina de transformació social, especialment per als sectors més desfavorits. 

Trenta-quatre anys són bons de dir, però al darrere hi queden moltes hores de feina, moltes hores esgarrapades del temps personal, del temps amb família, del temps de vacances...  Quantes conferències, cursos, tallers i seminaris s’han programat durant aquests trenta-quatre anys? Centenars. Persones rellevants dels diferents camps de coneixement en ciències de l’educació han aportat el seu coneixement i la seva saviesa  i el Moviment ha sabut canalitzar les innovacions pertinents per aconseguir fites realment meritòries. 

L’escola pública menorquina acull més del 80% dels estudiants de l’illa, fent front, no sense dificultats, a la inclusió de les persones amb diversitat funcional, primer i, segon, acollint a l’allau de persones nouvingudes que vingueren buscant el millor per a les seves famílies, fugint de la misèria i de precàries condicions de vida (en alguns centres s’ha superat el 18% d’alumnat nouvingut i en casos excepcionals, fins al 50%). Respondre adequadament a aquest dos reptes sense perdre alumnat ha suposat un esforç molt superior al que es pot demanar; el Moviment hi ha jugat un important protagonisme, elaborant documents, propostes i iniciatives que aconseguiren que les escoles públiques no perderen qualitat i, sobretot, no perderen credibilitat entre la societat. Sense vosaltres res no seria igual.

Per a molts de vosaltres, el Moviment i l’Escola d’Estiu, han esdevingut també part del vostre projecte de vida. I com tot en la vida, els projectes de vida es desenvolupen, creixen i es transformen en funció de les necessitats de cada moment. Sempre canviem, sempre evolucionem.

Us vull fer arribar a tots la més sincera enhorabona per la feina feta, però això no implica un punt i final; és un punt i seguit. Heu de seguir endavant; hi ha molt per fer i us necessitem; la vostra experiència, bondat, capacitat de dedicació i voluntat de treballar dur per aconseguir millorar l’educació han estat, són i seran un exemple del que cal fer per capgirar l’esdevenir de la història: lluitar desinteressadament per la millora de les condicions de tots i cadascun dels fillets i de les filletes que omplen d’alegria, espontaneïtat i imaginació els nostres centres educatius, en especial per aconseguir millorar les condicions de vida i de benestar  dels sectors més desfavorits de la societat.

Ara són moments de trencar parets, rompre barreres, deconstruir aules, obrir espais, oblidar-se dels currículums nacionals i oblidar-se, també, del mot alumne (que despersonalitza, que uniformitza, que vol fer igual allò que sempre ha sigut, és i serà diferent...); necessitem persones compromeses amb el benestar d’altres persones, persones que mentre ensenyin aprenguin i persones que mentre aprenguin ensenyin.

El diccionari no recull moltes paraules d’agraïment; en canvi n’hi ha un caramull per menysprear, insultar, denigrar... Per tant, usarem el mot més utilitzat i, potser, el més rellevant: gràcies bons amics i amigues per tot el que he après de tots i cadascun de vosaltres. El vostre exemple, la vostra tenacitat i el vostre esforç han valgut la pena.

I de na Pilar què podem dir que ja no s’hagi dit? Na Pilar ha esdevingut el lligam del Moviment amb el món de la recerca en didàctica; a part d’impartir molt cursos i conferències durant els trenta-quatre anys d’Escola d’Estiu ha sabut respondre a les necessitats del col·lectiu de mestres menorquins que cercaven la innovació, insatisfets amb allò que havien fet sempre. Els organitzadors de l’Escola d’Estiu s’assessoraven amb na Pilar per portar les novetats i les innovacions del moment i, gràcies a ella, vam conèixer grans teòrics i pràctics en didàctiques específiques d’arreu de l’Estat, i especialment de les innovacions que es portaven a terme a Catalunya.

Na Pilar és la nostra amiga, la nostra mestra, la nostra guia; és mestra de mestres i ha dedicat tota la seva amb passió a l’ensenyament. Les seves línies de recerca s’han centrat en les ciències socials i la seva didàctica i la formació del professorat, autèntic cavall de batalla al llarg de dècades, i ha destacat per la solidesa dels seus valors: la seva generositat, la seva coherència i el seu permanent compromís amb l’educació i en la millora de la formació dels mestres.

La formació ha esdevingut eix de tota la seva acció professional; així ho afirma en repetides ocasions i ho explica en molts llocs:

Sabem que la formació inicial i continuada del professorat no és satisfactòria ni en l’ensenyament primari ni en el secundari.(...) Sabem també, que la pràctica educativa no canvia quan canvia el currículum ni com a conseqüència de decrets i ordres ministerials o de la conselleria de torn, sinó quan el mestre o la mestra decideix que l’ha de canviar. I també sabem que quan mostrem les nostres experiències als altres, quan posem en comú les nostres reflexions, els nostres dubtes i les nostres propostes alternatives, fem avançar el coneixement i, de mica en mica, ens adonem que la realitat va canviant, va millorant[1].

Na Pilar, la nostra Pilar,  ha aprofitat totes les escletxes, tots els buits, tots els errors, tots els plantejaments epistemològics, psicològics i pedagògics de la renglera de reformes educatives per impulsar les seves idees i intentar que arribessin al major nombre de mestres. Ho ha fet des de tots els organismes on ha treballat  i des d’arreu on ha pogut i des de llocs on  no l’han  deixada intervenir.  Una vegada rere l’altra, incansable, tossuda, repetint els arguments, cada vegada més sòlids, cada vegada amb més referències arreu del món.

Na Pilar va apostar per dignificar la professió de mestre i la seva formació; perquè hi creu. Na Pilar creu amb nosaltres, no com a simples transmissors de continguts sinó com persones capaces de fer possibles les utopies. Diu a la introducció:

La utopia deixa de ser-ho si pot ser verificada en la praxi diària, i necessita dues coses: el convenciment que el món no funciona com ho hauria de fer, i la confiança en la capacitat humana per millorar[2].

Quantes coses que he après amb na Pilar! Dels seus escrits, amb les seves converses, xerrant dins el cotxe... Sempre ha sabut anar al moll de l’os de l’educació: el reconeixement universal de la dignitat humana. La dignitat humana s’aconsegueix en societats cooperatives on tothom sent que és tingut en compte, que existeix, que és reconegut, que aporta el que sap i el que sap fer a la col·lectivitat; que sent  prop seu la mà amiga, la veu dolça i la mirada còmplice que el fan sentir més acollit... i comença a confiar amb els altres i els altres amb ell...

Però encara Pilar, hi ha gent que no ho entén o no ho vol entendre: com és possible que no entenguin que la cooperació,  la dignitat,  la tolerància, la igualtat i la llibertat són els elements centrals per la pervivència de l’espècie?

Però l’aprenentatge més profund, més sòlid i més ferm que na Pilar m’ha ajudat a construir és que hi ha futur, hi ha esperança, hi ha força, que som pocs però hem d’estar il·lusionats; no sé les vegades que m’has repetit: un mestre no pot estar mai desanimat! Com ha d’educar si està desaminat? I això m’ ha calat profundament.

Pilar, has sabut combinar el coneixement científic ben elaborat amb els avenços metodològics; has sabut ensenyar a enraonar tot partint de les emocions;  dels valors n’has fet virtut i de l’optimisme una invariant pedagògica: hem de creure en la possibilitat del canvi i hem d’aconseguir deixar un món més just i tolerant. Pilar, gràcies per ensenyar-me  a ser millor persona; gràcies per ensenyar-ho a hom que ha tingut el plaer de poder parlar amb tu.




[1] INTRODUCCIÓ (2004): Tornem-hi!! Reflexions per reiniciar el debat a De la teoria a l’aula. Formació del professorat i ensenyament de les Ciències Socials. Barcelona: Departament de Didàctica de la llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials, pàg.  7-9
[2] BENEJAM, P. (2014): Quina educació volem? Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat; pàg. 20. 

dissabte, 1 d’abril de 2017

(...) Ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors. Si no som capaços d’instal·lar els nostres alumnes en el present d’indicatiu de la nostra classe, si el nostre saber i el gust de dur-lo a la pràctica no agafen en aquests nois i noies, en el sentit botànic del verb, la seva existència trontollarà damunt dels sots d’una mancança indefinida (Pennac, 2008; Mal d’escola)

Imatge de la superaula on conviuen fillets i filletes de primer i segon de primària amb tres mestres i tres zones de treball:
la font (on fan feina en grups cooperatius), la cova, (on treballen individualment o en parelles) i el foc de campament (on s'asseuen en unes grades i escolten una breu explicació per preparar una activitat de forma conjunta). 


Fa uns dies, el CC Francesc de Sales, Calós, de Ciutadella va obrir les seves portes per mostrar les innovacions que han iniciat.  La visita, guiada i explicada, va ser molt interessant; vam recórrer les diferents aules i els diferents projectes innovadors. La jornada se va iniciar amb un espectacle de màgia a càrrec d’un professor i d’un alumne d’ESO del centre. Aquest espectacle va ser una al·legoria sobre el significat de l’educació: la flama de l’educació transforma les persones; l’educació allibera, fa créixer i el coneixement es transforma en elements útils per entendre la vida, els fenòmens, els processos; el coneixement es transforma en una eina útil que cadascú ha de processar des de la seva òptica, des dels seus interessos i motivacions; els estudiants aprenen desconstruint el coneixement i se n’apropien. Tot plegat és la màgia de l’educació: una educació transformadora que, possiblement, no canviarà la societat però formarà a les persones que ho aconseguiran.

Les innovacions que ens van explicar abasten tot el centre, estan coordinades i, al darrere, tenen un projecte sòlid a mitjà i llarg termini; la visió de futur es veu i es percep en totes les innovacions. No les podem detallar totes, però si que farem un recorregut acompanyat  de fotografies i algun vídeo que il·lustraran i descriuran molt millor  les nostres paraules.

Els projectes iniciats suposen un canvi substancial en la concepció d’ensenyar i aprendre i un punt de no tornada, ja que els diferents projectes se van consolidant curs rere curs:

  •   El projecte interdisciplinari de ciències (ESO) al laboratori. La metodologia de superaula a 1r i 2n de primària, que s’ampliarà el proper curs a 3r i 4r. A la superaula hi treballen dos cursos i tres professors en tres espais diferenciats: la font (zona de feina en grups cooperatius), la cova (zona de feina individual o en parelles) i el foc de campament (on els fillets i les filletes seuen en una grada mòbil i escolten una petita explicació entorn a una tasca. Les explicacions, en cap cas, no duren més de 10 minuts.
  •  El projecte de lectura a 3r de primària, amb 15 minuts de lectura diària.
  •  A l’aula de quart usen els llibres digitals a partir de teuletes per a tots els estudiants.
  •  A l’aula de 5è se treballen determinats valors en forma d’itineraris.
  • Tot el centre intenta ser una escola inclusiva, que atén la diversitat a partir d’un servei d’orientació que treballa, bàsicament, dins les aules, coordinats amb els professors d’aula i de matèria.
  • El centre disposa d’una aula de llengües i es defineix com escola plurilingüe.
  • A l’aula de tecnologia es treballa per projectes a secundària.
  • A 1r d’ESO treballen un projecte interdisciplinar anomenat Sembra de talents.
  • A 4rt d’ESO treballen un projecte interdisciplinar d’aprenentatge servei (APS) on col·laboren amb diverses entitats de la localitat.
  • Disposen d’una aula de psicomotricitat ben condicionada.
  • Aprofitem tots els espais, i en un petit pati interior (pati Domènec Savio) tenen l’hort escolar on participen diferents cursos.
  • I finalment, disposen de dos serveis complementaris importants per a les famílies: l’escola matinera i el menjador escolar.
L'espai del foc de campament, amb les grades mòbils i la
pissarra digital. 
Tot plegat, un centre que ha sabut actualitzar-se, transformar-se, innovar i incorporar els projectes educatius que han demostrat la seva eficàcia arreu del món. No podem oblidar que, per primera vegada, en la història de les ciències de l’educació,  existeix un acord pràcticament unànime de com ha de ser un centre que respongui als reptes del segle XXI. 


Aquests acords es poden resumir bàsicament en dos: formar les persones per aprendre a aprendre en un món en canvi accelerat i ensenyar-los a  afrontar la incertesa. Dos reptes complexos però extraordinàriament rellevants que s’han d’abordar des de la il·lusió, el compromís, el treball ben fent i coordinat i l’actualització científica i pedagògica continuada. 

El projecte de lectura a 3r d'educació primària

Un dels projectes iniciats: què necessiten els animals
 i les plantes de la terra per sobreviure
Projectes i invents a l'aula de tecnologia







Dos reptes capaços de transformar, dos reptes capaços de formar persones preparades, amb criteris propis i solidàries. Tot plegat, un esforç que val la pena que mereix el suport de les famílies, de les institucions i de la societat en general. 



video




Reflexions dels estudiants entorn als projectes d'aprenentatge servei

Reflexions sobre els projectes d'aprenentatge servei on els estudiants demostren
el coneixement de l'experiència, comparteixen els objectius i s'apropien i transformen
el medi més proper. Un exercici de tolerància, solidaritat i bon fer.
Reflexions dels estudiants de 1r d'ESO sobre el projecte interdisciplinar
Sembra de talents (en aquest cas escriuen sobre una obra de teatre que
han representat)



En resum, un projecte engrescador que ajuda a aprendre i a ensenyar als estudiants, al professorat i a les famílies, ja que, com bé sabeu, junts s'aprèn més i millor. Quan una persona aprèn també ensenya i quan ensenya també aprèn. David Duran (2016) ho anomena aprensenyar. 




dilluns, 27 de març de 2017


Joan Seguí Vázquez amb la seva filla, Joana Maria Seguí,
vicerectora de Cultura i Projecció Social de la Universitat
de les Illes Balears
Menorca és un petit tresor. Els seus habitants han sabut conservar l’essència  a costa de molts sacrificis; la terra, massa vegades eixuta, no ha donat els fruïts esperats i, molts, han hagut de partir mar enllà cercant ventura. Altres, per motius molt diversos, s’han establert en diferents llocs del món. Darrerament, els joves amb estudis superiors ja no tornen a l’illa; no hi ha oportunitats; durant el 2016,  800 menorquins entre 18 i 25 anys no van tornar. Els que hi vivim no hem sabut generar les condicions per aconseguir una societat de progrés i benestar.

El món tampoc no és el mateix; cadascú té el dret i l’obligació de cercar el lloc on pugui realitzar-se plenament. De  menorquins n’hi ha arreu i fan bona feina; per què? Per ser menorquins? És ben possible. I quina explicació té si en té? Potser per deformació professional penso amb una hipòtesi. Menorca ha gaudit d’uns referents educatius i pedagògics molt meritoris, no majoritaris, però que han deixat petjada, des d’una minoria molt cohesionada, a la gran majoria de la societat: lluitar per a una educació de qualitat, des de l’educació bàsica fins a l’ensenyament superior; des dels grans il·lustrats menorquins del segle XVIII, passant la lluita per consolidar  l’Institut de Segon Ensenyament de Maó (únic en una no capital de província); l’illa també va gaudir d’una diversa i rica xarxa associativa que sostenia escoles durant la Restauració: les escoles religioses, les escoles laiques, les escoles públiques amb mestres innovadors que aplicaven mètodes de l’Escola Nova (Montessori, Freinet, Decroly, Dewey...) fins arribar a la magnífica tasca del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i, finalment, al MovimentMenorcaEdu21 que lluita, en el marc d’Illes per un Pacte, per aconseguir un gran pacte educatiu i social.

Tot i que no volem simplificar ni estereotipar, crec que aquesta preocupació per la feina ben feta, per portar una vida assenyada i per mantenir viu l’arrelament a l’illa marca el tarannà d’una gran majoria de menorquins que viuen i han viscut fora.  Aquest és el cas que ens ocupa. En Joan Seguí, és un d’aquests menorquins que visqué bona part de la seva vida a Mallorca i que sempre mantingué ferms els principis que defensem: feina ben feta, vida assenyada i arrelament a l’illa que el va veure néixer.

En Joan Seguí va néixer a Ciutadella el 1929; durant la seva vida va ser bijuter, pintor i dissenyador; dissenyava bijuteria, bosses  i calçat.   En els seu inicis era representant d’una indústria que venia maquinària per treballar la pell i va obrir una sucursal a Inca per romandre-hi un parell d’anys, però l’estada s’anà allargant, els seus fills creixeren a Inca i ja no retornà. Era casat amb Florència Pons Marquès i tingueren tres fills: na Joana, na Margalida i en Toni. Els lligams entre les indústries ciutadellenques i inqueres era ben conegut, juntament amb altres indústries dels pobles del Raiguer mallorquí, com Alaró i Lloseta.

Com a bon ciutadà fou elegit regidor a l’Ajuntament d’Inca pel partit socialista, responsabilitzant-se de l’àrea de Sanitat. Ja jubilat va rebre el títol honorífic de Mestre Bijuter per part de la conselleria de Comerç i Indústria.

La seva tasca humanitària abastava altres aspectes, com la de pertànyer a la  Germandat de Donants de Sang de la Seguretat Social. El novembre de 1985 fou homenatjat durant l’assemblea general de la Germandat davant més de 5000 persones per la seva generositat:

(...)Entre otros actos se entregaron las insignias a los donantes com más de 10 donaciones, a los de 25 y un merecido homenaje a Juan Seguí Vázquez, miembro de la Hermandad y amigo nuestro por haber superado las 50 donaciones de sangre, en realidad ya lleva en su haber 52 (http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Dijous_1/985_mes1/2_n0585.dir/Dijous_1985_mes12_n0585.pdf pàg. 4).
           
Escrivia poesies, pintava i escrivia i últimament estava treballant en un diccionari popular sobre la parla de Ciutadella que il·lustrava amb aquarel·les i tinta, com els seus poemes. També ha recollit, en un treball, els batlles de Ciutadella des del 1928 fins a l’actualitat. A més és afeccionat al col·leccionisme (claus, eines antigues, plaques de cases i de carrers...).

Com a pintor realitzà algunes exposicions, com la del 24 de desembre de 1974, a la Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions de Llucmajor, on exposà una col·lecció d’olis. Últimament ha usat l’aquarel·la i la tinta. Algunes de les seves obres romanen al fons pictòric de la Residència Miquel Mir d’Inca. Maria Esther Molina Costa, en una comunicació presentada a les VI Jornades d’Estudis Locals d’Inca, afirma:

Joan Seguí Vázquez. Ciutadella de Menorca, 1929. Fixà la seva residència a Mallorca el 1969. Des de 1945 ha realitzat diverses exposicions individuals arreu de Mallorca i a Menorca. A la seva pintura de temàtica paisatgística podem veure indrets de Mallorca i Menorca en un estil postimpressionista d’influència local.                                           (http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsIncaVolums/index/assoc/2004_Jor.dir/2004_JornadesEstudisLocalsInca_v06.pdf; pàg. 43-58).

Hem destacat alguns dels trets d’identitat dels menorquins mar enllà. N’hem deixat un pel final: l’estimació, l’enyorança i el record permanent per l’illa. En Joan Seguí ho expressa poèticament. Llegiu i us convencereu del que vull expressar.



Finalment, vull dedicar aquest breu i humil reconeixement als seus fills; a na Margalida, en Toni i molt especialment a una persona molt estimada, na Joana Maria Seguí, vicerectora de Cultura i Projecció Social de la Universitat de les Illes Balears, recentment nomenada nou membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. Na Joana Maria és una persona treballadora, coratjosa i vital que ha contribuït al coneixement de la nostra terra i ara, com vicerectora, porta el nom de les Illes i de la UIB arreu del món.



Sempre he pensat que el millor homenatge que es pot retre a les persones que ens deixen és seguir fent, més i millor, allò que ens apassiona, tot allò pel qual la persona que ens deixa se sentiria orgullós. No tinc cap dubte que serà així. Seran moltes les contribucions que ens oferirà na Joana Maria, talment com ho va fer el seu pare, des del seny, el treball seriós i la humilitat.





Poemes que recorden l'illa de Menorca escrits i decorats amb tinta
i aquarel·les per Joan Seguí Vázquez



dijous, 23 de març de 2017

La sala de psicomotricitat plena de fillets i filletes i les seves famílies (avis i
àvies incloses) 

Cada curs, la comunitat educativa  del CEIP Francesc d’Albranca obre el centre al poble per mostrar el què fan, els projectes que desenvolupen i les propostes de futur. L’escola sempre ha estat molt integrada en el seu entorn i la jornada de portes obertes és una oportunitat per viure el batec de les diferents línies de feina encetades i de les realitats i propostes educatives que es troben a cada espai, a cada aula, a cada racó...

Una bona oportunitat per aprendre, observa i reflexionar. En aquests moments, la comunitat educativa participa en diferents projectes com l’escola plurilingüe, el projecte Entre tots feim el món i el projecte Llavors pel canvi. Ho podeu veure i llegir a la seva web:  http://www.ceipfrancescdalbranca.es/

Mentrestant, el claustre, intenta definir com podria ser l’escola del futur, un futur que, dia rere dia, és més present, donats el ràpids canvis socials, econòmics, culturals, educatius i ètics. Estan pensant en una reorganització i flexibilització dels espais i del temps; intenten aplicar noves metodologies més inclusives i innovadores; estan pensant en com aconseguir millors aprenentatges, més sòlids, més relacionals, més lligats, més propers, útils i competencials; estan intentant evitar l’acumulació de coneixements, fomentant la seva comprensió profunda...  Han iniciat el treball de les emocions, conjuntament amb les famílies...

Com afirmen en el Projecte Educatiu: els projectes de treball, les activitats d’experimentació, les petites investigacions, els tallers artístics, les conferències per treballar l’expressió oral, els grups interactius..., són estratègies molt útils per anar seguint aquesta línia metodològica; una manera de fer que aposta pel treball cooperatiu, l’atenció a la diversitat i l’enfocament globalitzat.

Us oferim un recull d’imatges del dia de portes obertes que expressen millor que les paraules tot el que volem expressar.

Els fillets i filletes d'educació infantil van portar objectes antics usats en el segle XIX i principis del XX
Els objectes que van portar els pares i avis van ser molt comentats
A Educació infantil també van treballar menjars de l'època que va viure Francesc d'Albranca; moltes de les activitats realitzades giraven entorn la figura del metge i folklorista que aconseguí recollir una bona part de la nostra saviesa popular. 
La taula de llum, una petita meravella per construir i imaginar.
A la dreta observem un racó de construccions de fusta on jugaven
molts fillets i filletes majors. 





Els de cinquè de primària van elaborar una línia del temps
amb tots els esdeveniments succeïts durant la vida de
Francesc d'Albranca




A experimentació en anglès estan elaborant maquetes d'edificis d'arreu del món emblemàtics i ara estan preparant
la seva il·luminació. 





La innovació va arrelant a molts centres educatius; fa goig veure com molts col·lectius de professors i professores han iniciat a les seves escoles interessants processos de canvi i de transformació. El camí iniciat per aquest centre és irreversible: caminem vers la transformació i el compromís social;  caminem vers l’equitat, fita irrenunciable i cabdal i avancem vers l’escola del segle XXI.

És hora d’avançar junts, el repte bé s’ho val. Ens hi juguem la cohesió social, la tolerància i la solidaritat entre totes les comunitats que habitem el planeta.