Són molts els estudis que analitzen el problema de l’anomenat fracàs escolar. Les seves causes són complexes. Entenem per fracàs el no assoliment dels objectius considera exigible per a hom; per tant, no només parlem de fracàs individual sinó de fracàs institucional (la institució educativa) i de fracàs de la societat (que no aconsegueix els seus objectius). El fracàs no només és individual és social.
Com enfrontar-nos-hi? En primer lloc, ens cal millorar la consciència social entorn la necessitat d’una educació de qualitat: la que és capaç de no deixar ningú endarrere i és capaç de donar resposta a la gran diversitat de persones que conformen la nostra societat.
En segon lloc, cal una formació molt rigorosa de tots els professionals que s’han de dedicar a l’educació, des de les escoles infantils fins a la universitat, des dels àmbits més formals fins als més informals.
En tercer lloc, cal incidir en la cohesió social; l’empobriment és una causa de fracàs social. Sense treballar i invertir en cohesió social ben pocs resultats obtindrem a les escoles.
En quart lloc, cal enfortir la capacitat educativa de les famílies; no es tracta de culpabilitzar a ningú, sinó d’oferir eines en positiu per capacitar, per augmentar la confiança en les pròpies possibilitats, conscients de que hom fa el millor que sap per educar els seus fills i filles.
Aquest any l'he dedicat a estudiar si el turisme (a Mallorca) afecta, d'alguna forma, al fracàs escolar. M'he trobat en que és un tema ben complex i no a tothom li interessa parlar d'aquest tema i, molt menys, facilitar dades que expliquin l'esxistència d'aquest fracàs. Hi ha massa interès en amagar la realitat de l'educació a "ses illes". Coincideixo, totalment, en que aquest fracàs és un fracàs social on tots hi esteim implicats.
ResponEliminaEnhorabona pel blog!
Salutacions des de Mallorca,
Caterina