ARRAN DE LES CONCRECIONS CURRICULARS

Novament tenim els centres elaborant programacions, millor dit, concrecions curriculars que és com ara s’han de dir.

Hem comentat en moltes ocasions que si el que fem no ens serveix per revisar el què fem, com ho fem i com ho podem millorar, tot procés de concreció serà ben poc útil. En cap moment vull dir que no s’hagi de fer, simplement afirmo que s’ha de fer bé, pausadament, compartint i analitzant experiències portades a terme, sense pressions ni limitacions. Tot els processos són llargs i complexos; canviar les inèrcies a una escola o a un institut necessita temps, paciència, una gran dosi de tolerància i de comprensió vers la diferència i la discrepància i una actitud positiva de voler millorar les coses. En aquest procés cal tenir també en compte que no tots anirem al mateix ritme, que no a tots ens convenceran les mateixes propostes i que no tots estarem d’acord en anar en una sola direcció. Això mai no potser un problema, simplement ens suposa constatar la realitat i fer compatible la diversitat de tarannàs, maneres de fer i d’estar a l’aula en el marc, això si, d’un projecte ben pensat que ens guiï a tots i ens orienti suficientment per evitar que el dia a dia ens ofegui i les pressions de la realitat ens col·lapsin la il·lusió.

Potser podríem utilitzar un símil molt televisiu per entendre’ns: la prova del cotó; és a dir, què i com ens dirà que estem fent les coses bé? La resposta és ben simple i, alhora, molt complexa: estem millorant si els nostres alumnes, independentment de les capacitats, discapacitats, interessos i motivacions aprenen, cada dia, més i millor, aprenen cada dia a ser més reflexius i aprenen a analitzar la realitat des de molts punts de vista i des de moltes perspectives.

Aquesta és la nostra prova del cotó: quan haguem conclòs la concreció curricular els nostres alumnes aprendran més i millor? És a dir, mentre revisem les programacions i les milloren, els nostres alumnes ho noten? Veuen que introduïm canvis significatius que milloren els seus processos d’aprenentatge i els nostres processos d’ensenyament? Si els alumnes, a mitjà i llarg termini, no perceben res és que alguna cosa no ha anat bé, per què sempre se poden millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i introduir canvis, de manera pausada i reflexiva, que millorin l’ambient d’aprenentatge a les nostres aules. No és fàcil, ho sabem, però és la nostra feina.

Resumint, si ens passem algunes hores concretant objectius, copiant continguts i elaborant graelles (que poden convertir-se perfectament en sudokus) per introduir les vuit competències bàsiques, lligar-les amb les dimensions de cada competència, amb els objectius generals de l’àrea corresponent i amb els objectius generals d’etapa i no notem, prest o tard, que a classe hem introduït novetats, que hem canviat i millorat processos, que els alumnes aprenen i s’esforcen més per què entenen millor el sentit de les coses que fan, és que la nostra prova particular del cotó ens diu que no ho hem acabat de fer bé, que encara hi resta grassa, que els racons no estan del tot nets, que davall d’algun armari hem acumulat la pols, tot i que aparentment, la cosa llueix (tenim la concreció acabada). Prest o tard, el cotó ens farà la guitza.