O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dilluns, 27 de març de 2017


Joan Seguí Vázquez amb la seva filla, Joana Maria Seguí,
vicerectora de Cultura i Projecció Social de la Universitat
de les Illes Balears
Menorca és un petit tresor. Els seus habitants han sabut conservar l’essència  a costa de molts sacrificis; la terra, massa vegades eixuta, no ha donat els fruïts esperats i, molts, han hagut de partir mar enllà cercant ventura. Altres, per motius molt diversos, s’han establert en diferents llocs del món. Darrerament, els joves amb estudis superiors ja no tornen a l’illa; no hi ha oportunitats; durant el 2016,  800 menorquins entre 18 i 25 anys no van tornar. Els que hi vivim no hem sabut generar les condicions per aconseguir una societat de progrés i benestar.

El món tampoc no és el mateix; cadascú té el dret i l’obligació de cercar el lloc on pugui realitzar-se plenament. De  menorquins n’hi ha arreu i fan bona feina; per què? Per ser menorquins? És ben possible. I quina explicació té si en té? Potser per deformació professional penso amb una hipòtesi. Menorca ha gaudit d’uns referents educatius i pedagògics molt meritoris, no majoritaris, però que han deixat petjada, des d’una minoria molt cohesionada, a la gran majoria de la societat: lluitar per a una educació de qualitat, des de l’educació bàsica fins a l’ensenyament superior; des dels grans il·lustrats menorquins del segle XVIII, passant la lluita per consolidar  l’Institut de Segon Ensenyament de Maó (únic en una no capital de província); l’illa també va gaudir d’una diversa i rica xarxa associativa que sostenia escoles durant la Restauració: les escoles religioses, les escoles laiques, les escoles públiques amb mestres innovadors que aplicaven mètodes de l’Escola Nova (Montessori, Freinet, Decroly, Dewey...) fins arribar a la magnífica tasca del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i, finalment, al MovimentMenorcaEdu21 que lluita, en el marc d’Illes per un Pacte, per aconseguir un gran pacte educatiu i social.

Tot i que no volem simplificar ni estereotipar, crec que aquesta preocupació per la feina ben feta, per portar una vida assenyada i per mantenir viu l’arrelament a l’illa marca el tarannà d’una gran majoria de menorquins que viuen i han viscut fora.  Aquest és el cas que ens ocupa. En Joan Seguí, és un d’aquests menorquins que visqué bona part de la seva vida a Mallorca i que sempre mantingué ferms els principis que defensem: feina ben feta, vida assenyada i arrelament a l’illa que el va veure néixer.

En Joan Seguí va néixer a Ciutadella el 1929; durant la seva vida va ser bijuter, pintor i dissenyador; dissenyava bijuteria, bosses  i calçat.   En els seu inicis era representant d’una indústria que venia maquinària per treballar la pell i va obrir una sucursal a Inca per romandre-hi un parell d’anys, però l’estada s’anà allargant, els seus fills creixeren a Inca i ja no retornà. Era casat amb Florència Pons Marquès i tingueren tres fills: na Joana, na Margalida i en Toni. Els lligams entre les indústries ciutadellenques i inqueres era ben conegut, juntament amb altres indústries dels pobles del Raiguer mallorquí, com Alaró i Lloseta.

Com a bon ciutadà fou elegit regidor a l’Ajuntament d’Inca pel partit socialista, responsabilitzant-se de l’àrea de Sanitat. Ja jubilat va rebre el títol honorífic de Mestre Bijuter per part de la conselleria de Comerç i Indústria.

La seva tasca humanitària abastava altres aspectes, com la de pertànyer a la  Germandat de Donants de Sang de la Seguretat Social. El novembre de 1985 fou homenatjat durant l’assemblea general de la Germandat davant més de 5000 persones per la seva generositat:

(...)Entre otros actos se entregaron las insignias a los donantes com más de 10 donaciones, a los de 25 y un merecido homenaje a Juan Seguí Vázquez, miembro de la Hermandad y amigo nuestro por haber superado las 50 donaciones de sangre, en realidad ya lleva en su haber 52 (http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Dijous_1/985_mes1/2_n0585.dir/Dijous_1985_mes12_n0585.pdf pàg. 4).
           
Escrivia poesies, pintava i escrivia i últimament estava treballant en un diccionari popular sobre la parla de Ciutadella que il·lustrava amb aquarel·les i tinta, com els seus poemes. També ha recollit, en un treball, els batlles de Ciutadella des del 1928 fins a l’actualitat. A més és afeccionat al col·leccionisme (claus, eines antigues, plaques de cases i de carrers...).

Com a pintor realitzà algunes exposicions, com la del 24 de desembre de 1974, a la Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions de Llucmajor, on exposà una col·lecció d’olis. Últimament ha usat l’aquarel·la i la tinta. Algunes de les seves obres romanen al fons pictòric de la Residència Miquel Mir d’Inca. Maria Esther Molina Costa, en una comunicació presentada a les VI Jornades d’Estudis Locals d’Inca, afirma:

Joan Seguí Vázquez. Ciutadella de Menorca, 1929. Fixà la seva residència a Mallorca el 1969. Des de 1945 ha realitzat diverses exposicions individuals arreu de Mallorca i a Menorca. A la seva pintura de temàtica paisatgística podem veure indrets de Mallorca i Menorca en un estil postimpressionista d’influència local.                                           (http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsIncaVolums/index/assoc/2004_Jor.dir/2004_JornadesEstudisLocalsInca_v06.pdf; pàg. 43-58).

Hem destacat alguns dels trets d’identitat dels menorquins mar enllà. N’hem deixat un pel final: l’estimació, l’enyorança i el record permanent per l’illa. En Joan Seguí ho expressa poèticament. Llegiu i us convencereu del que vull expressar.



Finalment, vull dedicar aquest breu i humil reconeixement als seus fills; a na Margalida, en Toni i molt especialment a una persona molt estimada, na Joana Maria Seguí, vicerectora de Cultura i Projecció Social de la Universitat de les Illes Balears, recentment nomenada nou membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. Na Joana Maria és una persona treballadora, coratjosa i vital que ha contribuït al coneixement de la nostra terra i ara, com vicerectora, porta el nom de les Illes i de la UIB arreu del món.



Sempre he pensat que el millor homenatge que es pot retre a les persones que ens deixen és seguir fent, més i millor, allò que ens apassiona, tot allò pel qual la persona que ens deixa se sentiria orgullós. No tinc cap dubte que serà així. Seran moltes les contribucions que ens oferirà na Joana Maria, talment com ho va fer el seu pare, des del seny, el treball seriós i la humilitat.





Poemes que recorden l'illa de Menorca escrits i decorats amb tinta
i aquarel·les per Joan Seguí Vázquez



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada