O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

divendres, 2 de juny de 2017

Posted by Pere Alzina 2:51 No comments



















Es fa molt difícil assumir que ja no et tornarem a veure, fent-nos riure de tot allò que hem fet com a pares; es fa molt difícil assumir que ja no llegirem la teva columna setmanal, plena d’humanitat, de tendresa i preocupació vers els més desfavorits, vers els que no tenen veu...; es fa molt difícil assumir que ja no tornaràs a Menorca per presentar el teu darrer monòleg Viure amb humor. Es molt difícil assumir la teva pèrdua; ens col·lapsa, ens capgira els nostres sentiments; ens sotraga  les nostres emocions... És molt difícil Carles; molt.

Però hem de fer valer el que de tu hem après: a viure plenament, a viure amb humilitat, amb fermesa, amb convicció, amb humor, amb tendresa...  A viure per canviar i transformar la realitat, a viure per canviar i transformar la societat... des del treball quotidià, donant veu als desposseïts, educant amb optimisme, demostrant que junts podem aconseguir les nostres utopies. I això serà el que farem Carles, seguirem els teus aprenentatges, aprendrem del teu vitalisme, aprendrem del teu entusiasme i aprendrem de la teva fermesa humil i captivadora.

Mai no ens rendirem Carles; aquest serà el nostre homenatge, el nostre record i la nostra lluita. Seguirem construint un món més just, tolerant i solidari; seguirem educant persones lliures i compromeses, autònomes i exigents; seguirem donant suport a totes les persones que vetllen per la nostra salut i pel nostre benestar. Seguirem lluitant per fer del nostre món un lloc més habitable.  Seguirem Carles, seguirem.

Fins sempre. Gràcies.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada