O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

diumenge, 23 de novembre de 2014

Les conseqüències de la devastadora Segona Guerra Mundial acceleraren les nacions a signar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada el 10 de desembre de 1948. Just en el preàmbul ja es fonamenten els que es consideren els principis bàsics que mai més, en el futur de la humanitat, haurien de posar-se en qüestió. La gran guerra havia traspassat tots els límits i calia fixar el més fonamental: la dignitat humana que es troba a la base de la llibertat, de la justícia i la pau. Per enfortir la dignitat cal afavorir les relacions amistoses, el progrés social, el benestar i l’equitat. Al capdavall de la declaració existeix un ideal ètic comú i compartit, universal i innegociable.

La pobresa extrema que afecta a desenes de milers de famílies al nostre país no és un atac a la seva dignitat? No hauria d’estar garantida la seva dignitat per l’Estat? No hauria d’estar garantida la dignitat de tots els habitants del nostre món? Per què signen els estats les declaracions si després les incompleixen sistemàticament? Els seus governants, poden dormir bé? Què senten en el més profund de la seva consciència?

La Declaració inclou 30 articles, entre ells el dret a l’educació. que obliga als estats a assegurar el màxim desenvolupament de les capacitats de tots i cadascun dels fillets i de les filletes i l’accés als coneixements com a via per a formar-se un criteri propi a partir del qual pugui elegir, destriar, ser un mateix i poder desenvolupar totes les seves potencialitats.

¿Les persones en situacions desfavorides i les persones amb algun tipus de discapacitat disposen dels recursos necessaris per desenvolupar totes les seves capacitats i potencialitats? La societat sap que la inversió en educació significa millorar el benestar? Ho saben els governs?

Desgraciadament encara no podem afirmar que el dret a l’educació (Article 26) s’hagi assolit ni a nivell mundial ni tan sols a casa nostra. L’escolarització plena no és garantia del màxim desenvolupament de les capacitats ni de la construcció d’un criteri propi que permeti enraonar, destriar i organitzar la gran quantitat d’informació que ens envolta.

¿Dediquem prou temps i esforços a la creació, desenvolupament i consolidació de criteris fonamentats o ens dediquem a transmetre contínuament coneixements? Els professionals de l’educació hi dediquem prou temps a desenvolupar criteris? La societat coneix què significa consolidar persones amb criteri?

Anys més tard, després de constatar que els drets que ens hem atorgat a tots eren més fàcils d’incomplir en fillets i filletes menors d’edat (explotació, obligació a treballar, fillets soldats, fillets esclaus, explotació sexual...) les Nacions Unides van redactar un acord internacional anomenat Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants per protegir els drets de les filletes i dels fillets. La Convenció fou aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, 41 anys després de la Declaració Universal dels Drets Humans i que aquest 20 de novembre ha complert 25 anys de vigència.

Els drets dels infants es fonamenten en quatre grans principis: la no discriminació per cap tipus de diferència; l’interès superior de l’infant quan es prenen decisions relacionades amb ells; el dret a la vida i tenir en compte i escoltar el punt de vista del fillet o de la filleta sobre tot allò que els afecta.

Escoltem, a les nostres escoles i instituts, els seus punts de vista sobre tot allò que els afecta? Ens adonem que gairebé tot el que envolta als centres educatius els afecta? Els escoltem? Els donem la paraula? La societat els escolta? De tot tenim exemples magnífics però no generalitzacions. Vint-i-cinc anys no són prou per consolidar arreu del món aquest dret?

Som conscients del que afirmen els articles 27 i 28 referits exclusivament a l’educació reglada (escoles d’infantil, primària i secundària)?:

Article 27

1. Els estats part reconeixen el dret de tots els nens i nenes a un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.

Article 28

1. Els estats part reconeixen el dret de l’infant a l’educació i, a fi que aquest dret pugui exercir-se progressivament i en condicions d’igualtat d’oportunitats, tindran aquests deures concrets:

2. Els estats part adoptaran les mesures adequades per vetllar perquè la disciplina escolar s’administri de manera compatible amb la dignitat humana de l’infant i d’acord amb la present Convenció.

3. Els estats part fomentaran i encoratjaran la cooperació internacional en qüestions d’educació, concretament a fi de contribuir a eliminar la ignorància i l’analfabetisme arreu del món i de facilitar l’accés als coneixements tècnics i als mètodes moderns d’ensenyament. Sobre això, es tindran especialment en compte les necessitats dels països en desenvolupament.


Ens assegurem d’aconseguir el màxim desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social de tots els fillets i les filletes? La societat sap que pertànyer als països anomenats rics no assegura la plena protecció dels infants? Sabeu que el 31,4% dels fillets i filletes de les Illes Balears es troben en risc de pobresa infantil?

Sabem aplicar una disciplina escolar compatible amb la dignitat humana? Això ens afecta a tots: professorat, famílies i la societat en el seu conjunt.

¿Comptem amb un sistema educatiu flexible capaç d’oferir l’accés als coneixements tècnics (contínuament en canvi) i als mètodes moderns d’ensenyament? ¿Som conscients del pas de gegant que han fet les ciències de l’educació i del nivell d’acord mundial que existeix sobre el què funciona i el que no funciona? ¿Disposem d’una formació permanent potent i obligatòria que ens permeti actualitzar contínuament els nostres coneixements que ens permeti aprendre i aplicar els nous coneixements científics i pedagògics?

Les preguntes ens ajuden a reflexionar; aquest és un article que pretén precisament fer reflexionar. Tots sabeu que tenim respostes en la munió d’exemples de bones pràctiques educatives a casa nostra i arreu del món. Ara fa falta un compromís explícit de tots per avançar en aquesta direcció. Els professionals de l’educació sempre han de ser persones compromeses amb la societat.

Ara, convertim les preguntes en afirmacions i mirem més enllà; ens carreguem d’il·lusió, decidim motivar-nos els uns als altres, decidim treballar en positiu, decidim creure en les potencialitats, decidim avançar, dia rere dia, en direcció a la utopia.

Finalment decidim canviar la nostra ment i fins i tot la nostra manera de ser i de relacionar-nos. Aprenem a construir una nova ment optimista que confia en les capacitats de tots i cadascun dels fillets i de les filletes per tirar endavant, una ment optimista que veu les potencialitats abans de les deficiències, que construeix a partir del que té abans de queixar-se del que manca, que desperta la il·lusió pel coneixement a través de la passió i que adopta un compromís social ferm i clar a favor de les persones, envers les persones, especialment envers les més desfavorides.

Bona feina i bon camí.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada