O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dissabte, 4 d’octubre de 2014




















Sempre diem als estudiants quan elaboren les conclusions d’un un treball de recerca que aquestes no han de repetir, de manera resumida, allò que s’ha dit al llarg de l’estudi; les conclusions van més enllà, intenten aprofundir i alhora tornar mirar i remirar de més lluny. De ben segur seran ben poques les reflexions encertades que puguem aportar, essent part del procés i de l’acció; ja s’ha escrit molt sobre la presentació i la gestació del pacte; les xarxes socials en van plenes d’aportacions interessantíssimes que van enriquint contínuament tot el procés;  però tampoc ho volem deixar córrer en el benentès que si hi ha altres opinions o divergències ens assegurem un nou enriquiment del procés.

El col·lectiu MenorcaEdu21 presentà el passat dimarts 26 d’agost en un acte multitudinari a Es Mercadal (Illa de Menorca) el primer esborrany de Pacte per l’Educació després de més d’un any de treball. El col·lectiu va néixer fa uns dos anys i està format per un heterogeni grup de voluntaris en el que hi ha mestres, pares i mares, alumnes i  representats del tercer sector i del món de l’empresa.

Els document  es centra en quatre grans nuclis: l’accés a la carrera docent (formació inicial i permanent); augmentar l’autonomia dels centres dels docents en la que s’hi encabeixen  les decisions sobre política lingüística en funció del context i   facilitar la participació de les famílies i de les institucions com els Ajuntaments i els Consells Insulars i de tota la societat que necessàriament ha d’adoptar un compromís ferm entorn al tema educatiu; fa massa anys que diem que l’educació ha de ser cosa de tots. No analitzarem els continguts, ni els fets, ni la presentació, ni les extraordinàries aportacions dels ponents; hem intentat fer un zoom  com el que fa el Google maps per mirar de més amunt i mirar de nou; què n’hem tret?

  • La comunicació entre illes mai ha estat un aspecte ben resolt (avions, vaixells...). La premsa tampoc ha facilitat la comunicació, fruït d’una societat que es sent més propera a la seva illa que a l’arxipèlag. Per tant, són ben pocs els aspectes comuns entre els diferents diaris de cada illa (excepte determinades decisions del govern de les Illes i temes esportius). La televisió potser ha aconseguit, en determinats programes o retransmissions, certs apropaments.  En el cas de la presentació del document de pacte de MenorcaEdu21 tots els mitjans de comunicació de les Illes se’n van fer ampli ressò. Una iniciativa d’un col·lectiu social de base  aconseguí agrupar a molts col·lectius de totes les illes  i suscità un tractament rellevant al marge de polèmiques  parlant en positiu d’educació. És, sense cap tipus de dubre un fet destacable.  Hi ha pocs precedents.

  • La segona idea està molt lligada a la primera: el nivell de complementarietat, respecte, coincidències, acords i sinèrgies entre col·lectius heterogenis procedents del Principat i de les quatre Illes;  fou un exercici de civilitat exemplar, sense oblidar els lligams d’afecte, la bona convivència i un sense fi d’anècdotes que perviuran. Fruït de tot plegat: La Declaració de Ses Salines.

  • Un tercer aspecte: es va parlar d’educació sempre en positiu i el que potser és encara més rellevant, es va parlar des del punt de vista de les ciències de l’educació: aspectes tècnics, innovació educativa, formació del professorat, lideratge educatiu... Es va parlar de ciència. En debats públics no és freqüent parlar de ciència. El debat educatiu, al mitjans de comunicació,  ha arribat a un nivell de degradació i  simplificació que tota la societat n’hauria d’estar avergonyida

  • En quart lloc  no ens podem oblidar dels objectius a llarg termini que proposa l’esborrany del pacte per l’educació: aconseguir una estabilitat legislativa no sotmesa als canvis polítics. Per això necessitem temps, projectes engrescadors i formació centrada en el centre. Ens trobem amb un aspecte estudiat però molt complex: una gran majoria de centres arrosseguen dogmes, maneres de fer implícites (sempre s’ha fet així) i molt resistents al canvi. Aquestes idees no són percebudes conscientment però explicitar-les és un procés vital per introduir els canvis necessaris.
  •   

     Per tant, i ja per acabar, no parlem de pactes de mínims; pactem d’obrir portes i finestres i deixar que la tramuntana se’n porti aires viciats; quan aquest maleït (per alguns) vent minva, el cel ens apareix blau, d’un blau com si fos la primera vegada que el veiéssim; la visibilitat ens permet mirar lluny, molt lluny. Després veurem molt més clar la  casa  que hem d’endreçar,   tindrem la visibilitat necessària  per albirar el futur i cel blau que ens eixamplarà  l’alè i la fortalesa de les nostres conviccions.

-    I tant necessitem? Sí. La ciència ens demana sotmetre el sistema educatiu a un canvi profund, com cap dels que s’han fet fins ara a l’Estat. Un canvi per garantir el futur de les successives generacions. Llegiu bé les propostes i traieu-ne conclusions: son propostes profundes, valentes i arriscades, neixen de la recerca d’arreu del món; són possibles, són necessàries, se’ns presenten com un deure, no podem defugir-ne; seria una greu irresponsabilitat.  Ajudeu-nos amics; necessitem del vostre batec, la vostra convicció i la vostra il·lusió. 
  

L’educació és clau i és la clau. No va ser un somni; va ser una realitat, i, poc a poc, des de Menorca, una illa malmesa per la crisi social i econòmica,  mirant al món, el nostre somni també serà una realitat. 

1 comentari:

  1. Enhorabona! Mai me cansaré de dir-ho! Una feina ben sembrada que segur ben prest dur millors fruits!
    NO ATUREU!!!

    ResponElimina