L’Organització
per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va presentar
fa poc temps un nou informe sobre les avaluacions PISA, el Pisa in Focus,
en el que s’analitzen les claus de l’èxit educatiu. Segons les dades
presentades, els països que més inverteixen en educació per alumne entre
6 i 15 anys, no són necessàriament els que obtenen un major rendiment
acadèmic.
Tres
són els grans elements que condicionen els resultats globals d’un país:
considerar que tots els estudiants poden tenir èxit, no segregar
l’alumnat per capacitats i una adequada i exigent formació (inicial i
permanent) del professorat. Aquests tres elements porten, al darrera,
una extensa recerca que avala els resultats obtinguts per PISA. No
disposem de recerques serioses que posin en entredit aquests tres
elements.
Per als autors de l’estudi, els països que aconseguiren millors resultats el 2009, són aquells que consideren que tots els estudiants poden tenir èxit. Aquests països apliquen polítiques d’estímul a l’aula, valoren molt les capacitats dels estudiants i no permeten que l’alumnat amb més dificultats suspengui, repeteixi curs o sigui transferit a altres centres o agrupat en classes diferents segons les seves capacitats.
Una inversió que superi el límit de 35000 dòlars per estudiant no és una garantia per a millorar els resultats, conclou l’estudi. Molts països que inverteixen quantitats sensiblement superiors no obtenen els resultats acadèmics d’altres països amb manco inversió.
La consideració de que tots els alumnes poden tenir èxit juntament amb una adequada política de repartiment de l’alumnat esdevé el segon element fonamental per assegurar un sistema més equitatiu i just: la OCDE dice que segregar a los alumnos eleva el fracaso. Això és el que es desprèn de l’informe Equitat i qualitat de l'educació. Suport a estudiants i escoles en desavantatge: la selección temprana de estudiantes ejerce un efecto negativo en los alumnos asignados a niveles más bajos, adverteix l’informe.
Molts han estat els intents de millorar el rendiment de l’alumnat repartint l’alumnat per capacitats i molts han estat els noms que se li han atribuït per evitar dir que eren agrupaments per capacitats: grups de reforç, agrupaments flexibles, adaptacions curriculars, etc. Però en cap cas, disposem d’evidències en la recerca que ens informin sobre l’èxit d’aquestes experiències; la conclusió, arreu del món, sempre és la mateixa: l’agrupament per capacitats és negativa especialment per a l’alumnat en situació més desfavorida.
La tercera pota d’un sistema educatiu eficient és el professorat i la seva formació. Una exigent formació inicial i permanent del professorat esdevé una garantia de millora. La recerca i els nous plantejaments per ensenyar i aprendre milloren dia rere dia; cada dia sabem més sobre com s’aprèn i com cal ensenyar. La neurociència ens aporta evidències de que un aprenentatge actiu, reflexiu i proper a la realitat, envoltat d’un bon ambient afectiu i emocional, és la clau per aprendre cada dia més i millor. Obviar aquestes recerques i estudis és un risc que no podem córrer ni podem assumir com a societat.
Fins quan hem d’esperar? Necessitem encara més evidències per començar a posar fil a l’agulla?
Pere Alzina
Tres
són els grans elements que condicionen els resultats globals d’un país:
considerar que tots els estudiants poden tenir èxit, no segregar
l’alumnat per capacitats i una adequada i exigent formació (inicial i
permanent) del professorat. Aquests tres elements porten, al darrera,
una extensa recerca que avala els resultats obtinguts per PISA. No
disposem de recerques serioses que posin en entredit aquests tres
elements. Per als autors de l’estudi, els països que aconseguiren millors resultats el 2009, són aquells que consideren que tots els estudiants poden tenir èxit. Aquests països apliquen polítiques d’estímul a l’aula, valoren molt les capacitats dels estudiants i no permeten que l’alumnat amb més dificultats suspengui, repeteixi curs o sigui transferit a altres centres o agrupat en classes diferents segons les seves capacitats.
Una inversió que superi el límit de 35000 dòlars per estudiant no és una garantia per a millorar els resultats, conclou l’estudi. Molts països que inverteixen quantitats sensiblement superiors no obtenen els resultats acadèmics d’altres països amb manco inversió.
La consideració de que tots els alumnes poden tenir èxit juntament amb una adequada política de repartiment de l’alumnat esdevé el segon element fonamental per assegurar un sistema més equitatiu i just: la OCDE dice que segregar a los alumnos eleva el fracaso. Això és el que es desprèn de l’informe Equitat i qualitat de l'educació. Suport a estudiants i escoles en desavantatge: la selección temprana de estudiantes ejerce un efecto negativo en los alumnos asignados a niveles más bajos, adverteix l’informe.
Molts han estat els intents de millorar el rendiment de l’alumnat repartint l’alumnat per capacitats i molts han estat els noms que se li han atribuït per evitar dir que eren agrupaments per capacitats: grups de reforç, agrupaments flexibles, adaptacions curriculars, etc. Però en cap cas, disposem d’evidències en la recerca que ens informin sobre l’èxit d’aquestes experiències; la conclusió, arreu del món, sempre és la mateixa: l’agrupament per capacitats és negativa especialment per a l’alumnat en situació més desfavorida.
La tercera pota d’un sistema educatiu eficient és el professorat i la seva formació. Una exigent formació inicial i permanent del professorat esdevé una garantia de millora. La recerca i els nous plantejaments per ensenyar i aprendre milloren dia rere dia; cada dia sabem més sobre com s’aprèn i com cal ensenyar. La neurociència ens aporta evidències de que un aprenentatge actiu, reflexiu i proper a la realitat, envoltat d’un bon ambient afectiu i emocional, és la clau per aprendre cada dia més i millor. Obviar aquestes recerques i estudis és un risc que no podem córrer ni podem assumir com a societat.
Fins quan hem d’esperar? Necessitem encara més evidències per començar a posar fil a l’agulla?
Pere Alzina
M´ha agradat molt l´article. Totalment d´acord amb la conclusió.
ResponElimina