Tranquils, no va per ningú en concret; és una crida a la societat en general i a tots els que governen, han governat o volen governar aquest país. Fa alguns dies va sortir a llum un magnífic estudi de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) titulat Equity and Quality in Education. Supporting Disadvantaged Students and Schools (Equitat i qualitat de l’educació. Suport a estudiants i escoles en desavantatge).
En aquest estudi s’exposen un conjunt de recomanacions que podríem considerar cabdals en tot sistema educatiu, ja que venen avalades per la recerca i la innovació en educació. Aquestes recomanacions són especialment interessants per a nosaltres, ja que ens orienten a superar els importants dèficits educatius a casa nostra.
En primer lloc, aquest estudi afirma que reduir el fracàs escolar genera beneficis per a la societat i per als individus, alhora que contribueix al creixement econòmic i al desenvolupament social. El sistemes educatius més ben valorats combinen la qualitat amb l’equitat. L’equitat, en educació, significa que les circumstàncies personals o socials de desavantatge social no impliquen un menor rendiment ni impossibiliten l’assoliment de tot el potencial educatiu i que tots els individus assoleixin el nivell mínim d’habilitats necessari (inclusió educativa).
A l’estat espanyol i a les illes el percentatge d’alumnes que no assoleixen aquest mínim d’habilitats necessàries gira entorn al 30%-40% (indicatiu de manca d’inclusió). Les persones procedents d’entorns socioeconòmics desfavorits tenen moltes més probabilitats de fracassar en els estudis: les circumstàncies personals i socials són un obstacle per a desenvolupar el seu potencial educatiu (indicatiu de manca de justícia social). Les mancances en inclusió i en justícia social provoca el fracàs escolar, acompanyat, en moltes ocasions, de deserció: un 40% dels joves abandona els estudis abans de completar l’educació mitjana superior.
Per tant, millorar l’equitat i reduir el fracàs escolar produeix importants beneficis en la societat. Les societats amb individus capacitats estan molt millor preparades per respondre a les crisis cícliques del sistema. Per tant, una inversió en educació infantil, primària i secundària per a tots, i en particular per a tots els fillets i les filletes d’entorns desfavorits, és la vegada justa socialment, justa econòmicament i fonamentalment ètica.
Què esperem?
Per a millorar l’equitat educativa, l’estudi proposa cinc recomanacions fonamentals:
- Eliminar la repetició de cursos (és costosa i no millora els resultats educatius).
- Evitar la separació primerenca i diferir la selecció d’estudiants fins a l’educació mitjana superior. La selecció primerenca exerceix un efecte molt negatiu als alumnes procedents d’entorns desfavorits; alhora, augmenta les desigualtats sense elevar el nivell general.
- Administrar l’elecció de l’escola per evitar la segregació i l’augment de les desigualtats. Si la llibertat d’elecció de les famílies ha de conduir a augmentar la segregació s’han d’arbitrar mesures correctores.
- Procurar que el finançament respongui a les necessitats d’estudiants i escoles: el finançament ha de garantir un accés a l’educació i atenció en la primera infància de qualitat i cal tenir en compte que els costos de la instrucció de les persones en situació de desavantatge seran més elevats. És important equilibrar una adequada descentralització (autonomia de centres) amb una política de rendició de comptes a la societat.
- Dissenyar trajectòries equivalents per a garantir la màxima inclusió educativa: combinar adequadament plans d’estudi acadèmics i vocacionals, que possibilitin la transició d’uns a altres.
En un proper article recollirem la resta de recomanacions d’aquest estudi. L’exhort inicial segueix latent: Ei! Hi ha algú per aquí... que es posi a fer feina en aquestes recomanacions?
Ei!!! Hi ha algú per aquí?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada