O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

divendres, 16 de març de 2012

Posted by Pere Alzina 3:56 No comments

En el primer article apuntàrem les recomanacions de la OCDE per evitar el fracàs escolar i la deserció. En aquest segon article parlarem de les recomanacions que es fan per a millorar a les escoles i als estudiants amb desavantatge social. L’informe apunta cinc recomanacions de polítiques que han demostrat la seva eficàcia per millorar el rendiment de les escoles en desavantatge social:
-     
  1.  En  primer lloc cal enfortir i recolzar la direcció escolar. Es necessiten equips directius amb experiència general però també amb coneixements especialitzats que permetin fer front als importants reptes que plantegen aquestes escoles   
  2.  Fomentar un clima i un ambient escolar favorables a l’aprenentatge: cal donar prioritat al desenvolupament de relacions positives mestres alumnes i entre companys i fomentar la tutoria per donar suport als estudiants amb problemes i identificar els factors que obstaculitzen l’aprenentatge.
  3.  Atreure, recolzar i retenir als mestres qualificats: procurar condicions de treball favorables per a  millorar l’eficiència docent i establir incentius econòmics i de carrera adequats per atraure i retenir els mestres ben qualificats.
  4. Garantir estratègies d’aprenentatge eficaces: cal promoure una combinació equilibrada d’instrucció centrada en l’alumne amb pràctiques curriculars i una avaluació formativa i sumativa que garanteixi l’èxit escolar.
  5.  Donar prioritat a la vinculació entre les escoles, les famílies i les comunitats. Cal establir vincles entre les escoles, les famílies i les comunitats; els municipis poden jugar un paper molt important i l’escola ha de formar part de la xarxa associativa, comercial, cultural i esportiva de la zona.
Evidentment, no cal que tothom estigui d’acord amb aquestes recomanacions, però no podem negar que esdevenen elements cabdals de tots els sistemes educatius.

Obviar-les per massa ambicioses, rebutjar-les perquè això no funcionaria en la nostra societat i decantar-les o ajornar-les perquè l’actual situació econòmica no és favorable implicaria l’assumpció d’unes greus irresponsabilitats a mitjà i llarg termini que acabarien condicionant el benestar del futur més immediat.

Aquesta crida no va dirigida només als governs, va adreçada a tota la societat, ja que sinó es produeix una mobilització massiva de tots en favor d’una educació innovadora i de qualitat hipotecarem el nostre futur. Aquesta mobilització ha de moure les consciències i   les idees,  la ètica personal, el progrés a partir de l’educació i el compromís de tots i cadascun de nosaltres per fer, dia rere dia, sense renou però amb fermesa,  que l’educació sigui una prioritat per a tots.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada