O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dimarts, 29 de novembre del 2011

Posted by Pere Alzina 1:57 No comments


Els resultats del sistema educatiu espanyol i els de les Illes Balears en concret no milloren; EL 40% d’abandonament escolar prematur i més d’un 30% d’alumnes que no obtenen el títol d’educació secundària obligatòria són dades desencoratjadores.

La situació econòmica no és millor i no es veuen, ni a curt ni a mitjà termini, sortides raonables i possibles. Les retallades provoquen malestar i el col·lectiu de professionals de l’educació demostra gran preocupació pel que succeirà. Cap d’aquests elements ens afavoreixen per desenvolupar la nostra tasca i, en alguns casos, poden bloquejar moltes iniciatives.

Però, pensant a llarg termini, només hi ha una sortida possible i viable: millorar el sistema educatiu perquè sigui capaç d’educar persones capaces de pensar d’una manera totalment diferent a la que hem pensat fins ara i que ens ha portat a una situació molt delicada i crítica.

Millorar la capacitat de raonament i reflexió de les persones és una fita ineludible i ara més que mai. El pensament lineal i el pensament únic ens ha portat a una situació difícil i aquesta exigeix mesures contundents: no hi ha alternativa a la innovació educativa. Poden succeir moltes coses, poden venir èpoques encara més complicades però el sistema educatiu no complirà els seus objectius sinó és capaç de formar persones reflexives i amb una gran capacitat d’innovació i creativitat.

Per tant, ara més mai és necessària la innovació. Necessitem una visió global del món i del coneixement científic; necessitem coneixement interdisciplinar ja que cap dels problemes els podem resoldre des d’una sola perspectiva científica. Necessitem dissenyar activitats innovadores on la reflexió, el debat i el treball cooperatiu esdevinguin l’eix sobre el qual gira tot el sistema. Necessitem plantejar activitats complexes, com complexes són les realitats a les que ens enfrontem; un problema sempre pot tenir diferents solucions o alternatives; el pensament lineal s’ha acabat; ja no és possible pensar en un problema, en un mètode únic de resolució i en una única solució vàlida; aquest pensament limita i atrofia.

Necessitem ments obertes capaces d’imaginar i d’innovar en qualsevol aspecte de la vida. No podem seguir repetint els errors del passat: la memorització no comprensiva, excessives activitats simples i amb poc sentit, discursos en paral·lel sense relacionar; excés de verbalisme, poca pràctica, activitats descontextualitzades, etc.

Necessitem plantejar problemes propers i reals a partir dels quals elaborar teories explicatives. Necessitem plantejar l’enorme interconnexió entre tots els esdeveniments naturals i culturals (o econòmics) i que qualsevol petit canvi pot acabar produint un daltabaix. Necessitem demostrar que tots som interdependents, que necessitem del treball cooperatiu per resoldre els problemes i que necessitem de tothom, sense exclusions, per tirar endavant. Aprendre a conviure en la diversitat segueix essent un repte encara pendent; ara sabem viure en paral·lel en llocs distints i experiències diferents; però ara necessitem viure plegats i compartint projectes.

Necessitem tenir el cap clar per organitzar els coneixements, com diu Morin. I per tenir el cap clar cal innovar contínuament el que fem a les nostres classes. A pesar de les retallades, a pesar del desànim i a pesar del desencís, és hora d’innovar, ara més que mai, per ensenyar als joves i reaprendre nosaltres que la clau és l’educació.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada