O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

diumenge, 27 d’octubre de 2013



En un entorn democràtic, la discrepància és quelcom consubstancial; en tot organisme cal prendre decisions en funció d’un conjunt de criteris i variables i aquestes decisions poden ser encertades per uns i equivocades per altres, que les analitzen des de diferents perspectives, criteris i variables.   

Les democràcies més participatives van generant processos de participació i de gestió a molts nivells; és a dir, van generant contextos autònoms on les persones poden prendre decisions i poden responsabilitzar-se directament de les seves accions. En tots aquests nivells de presa de decisions poden existir discrepàncies en funció de criteris, creences o perspectives.

En les democràcies participatives aquestes discrepàncies es poden expressar i generen friccions però formen part de la normalitat ja que la gran majoria de persones coneixen el que significa prendre decisions, coneixen les conseqüències de les seves decisions i són, o haurien de ser, més prudents en les seves crítiques vers els  altres quan prenen decisions.

Però s’han generat canals de participació que han derivat, no en la crítica, sinó en l’ofensa contínua, en atacs contundents contra els que pensen diferent, en aliment de l’odi d’uns contra d’altres, usant un llenguatge ofensiu i barroer que esquerda la convivència. És impressionant escoltar determinats mitjans de comunicació. Com és possible que puguin ofendre i menysprear impunement?

El llenguatge ofensiu, en el marc d’una greu crisi social, va adquirint tons insultants; de vegades clarament dirigits a determinats col·lectius, per tant, comentaris racistes. La premsa digital escrita també obre portes i finestres a tot tipus de comentaris (més greus pel seu anonimat) que espanten i empegueeixen.  Molts d’aquests comentaris són insults a la intel·ligència. Això ha de formar part de les llibertats? Des de quan insultar, insidiar, ofendre, mentir o menysprear anònimament  forma part de la llibertat individual?

Tot plegat genera tensió i augmenta el malestar; llençar ofenses i generar odi a través dels mitjans de comunicació és talment com jugar amb foc i llençar-hi metzina.  Aquests mitjans i molts comentaris anònims de notícies feren sensibilitats, emocions, persones i col·lectius. Van alterant la convivència i engreixen les files dels grups populistes i xenòfobs.

Per quin motiu han de ser ofeses, insultades i menystingudes persones o col·lectius que simplement pensen diferent? Per quin motiu han de ser ofeses, insultades i menystingudes persones i col·lectius que desitgen viure d’una altra manera i pensar el seu futur de manera diferent a com el pensen altres?

Ens hi juguem molt. La via de la crítica destructiva, els atacs a les persones i no a les idees, els insults, els menyspreus, les burles i els escarnis sabem on porten. Ho sabran els qui tan els agraden aquestes pràctiques?  



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada