O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dimecres, 15 d’agost de 2012

Posted by Pere Alzina 2:35 No comments


El ritme accelerat dels cursos escolars, les demandes a les que cal fer front i els retalls originats per la greu crisi econòmica minven la capacitat de reflexionar sobre el què fem a les nostres escoles i instituts.

L’escola sempre ha necessitat temps de reflexió; davant cada reforma calia saber on se volia anar, per què i quines eren les fites i els riscos ocults. Les reformes s’han succeït ràpidament i el temps de reflexió ha anat minvant. Les urgències del dia a dia no ens permeten concretar en quina direcció anem. 

Les escoles d’estiu esdevenen aquest temps per a la reflexió, aquest temps que permet, en un ambient distés, repensar i reformular els grans principis que han de regir la nostra tasca quotidiana. Les escoles d’estiu han esdevingut un espai i un temps privilegiat per compartir innovacions, aprendre millor a ensenyar i fixar les línies que cada comunitat educatiu considera rellevants. 

La manca de suport institucional fan impossible la continuïtat de les escoles d’estiu com ara estaven concebudes, amb una oferta diversa i variada de cursos, propostes i activitats que permetien als professionals de l’educació formar-se. Però com a mestres necessitem d’aquest temps i d’aquest espai per aturar-nos i reflexionar seriosament per saber com volem que sigui el nostre sistema educatiu. Amb aquesta intenció, el Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca ha convocat unes jornades d’estiu sota el suggerent títol ESCOLA, ENDAVANT!

L’objectiu d’aquestes jornades és la reflexió sobre la situació actual i la projecció de les línies de futur. És un espai obert i lliure a la reflexió en període de vacances, sense crèdits ni justificacions, talment com van ser els inicis de les escoles d’estiu: un temps voluntari de formació i innovació, sense més lligams ni compromisos que el personal. És un bon moment per recuperar aquest espai de reflexió autònom per dos motius principals: 
  
  1. En primer lloc, aconseguir situar la reflexió asserenada per sobre les preses i necessitats del dia a dia. La realitat actual no ens pot fer perdre les nostres utopies.
  2. En segon lloc, oferir-nos un bany de moderat optimisme: la comunitat educativa ha aconseguit fites impensables fa uns pocs anys. Si redissenyem i actualitzem aquestes fites podem seguir avançant a pesar de les dificultats, perquè la feina dels mestres sempre ha estat una feina pausada i constant que amb el temps deixa petjada.
Però som els mestres els que hem de marcar aquest camí, els mestres conjuntament amb les famílies i els municipis i tota mena d’associacions que hi vulguin col·laborar. No podem esperar que ens ho donin tot fet; això ja ho hem experimentat i els resultats no són bons. Les innovacions que hem portat a terme són aquelles en les que hem cregut , són aquelles amb les que ens hem compromès, són aquelles que hem anat consolidant dia rere dia sense fer massa renou, fins i tot passant absolutament desapercebuts. 

Per tant, l’escola com a projecte social, ha de seguir endavant, per sobre de les dificultats. Els mestres hem de seguir endavant amb allò que creiem a pesar de les restriccions i retallades. De segur que ho sabrem fer. Necessitem recursos, però sobretot necessitem tarannàs oberts i confiats capaços de connectar amb la realitat, les experiències, les expectatives i les il·lusions dels fillets i filletes que omplen les nostres escoles i instituts. Serà difícil, potser molt difícil però no podem defallir. La innovació és necessària, de cada dia més; necessitem aprendre a ensenyar més i millor. Penseu que estem educant persones que viuran fins devers el 2100; cal esmerçar-hi tots els esforços i tota l’energia positiva necessària per aconseguir que aquestes persones aprenguin a pensar de manera diferent.

Per tant, ESCOLA, ENDAVANT!

Hi esteu tots convidats, necessitem l’empenta i la il·lusió de tots, necessitem confiar amb nosaltres mateixos i necessitem seguir avançant, sempre mirant el futur. Apunteu-vos-hi http://www.mrpmenorca.cat/

Pere Alzina

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada