O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dijous, 7 de gener de 2016

Posted by Pere Alzina 9:06 No comments
Hem decidit fer canvis aprofitant allò que diuen del nou any: nous desitjos amb noves forces, tot i que no tots els projectes iniciats aprofitant el nou any, arriben a bon port, però, com a mínim ho intentarem. 

Hem cercat un disseny nou que, tal vegada, les pàgines amb els temes monogràfiques no funcionen com ens agradaria, però bé, ho provarem. En aquests moment, hem de dir que el blog encara està en construcció o en deconstrucció i reordenació, però mentre iniciarem la publicació d'articles, estudis, fotografies o vídeos i anirem comprovant les seves avantatges i les seves limitacions. 

Per començar, us deixem un breu enregistrament casolà per donar-vos a tots el bon any i transmeteu-vos els millors desitjos. 

video

Posted by Pere Alzina 7:43 No comments
Fa uns mesos, la cancellera alemanya va afirmar que la interculturalitat havia fracassat. Si que hi van haver algunes reaccions contràries a aquesta dura manifestació, però la veritat és que la polèmica ha passat ràpidament, com totes aquelles que impliquin pensar-hi i repensar-hi a mitjà i llarg termini.

La pregunta que sorgeix immediatament,  i molt poques persones se van fer,  és:  hem avançat realment en el concepte i les implicacions de la interculturalitat per afirmar que ha fracassat? Diem que una cosa ha fracassat quan se consideraven vàlids i valuosos els objectius i s’han intentat concretar de moltes maneres possibles. Això és el que ha succeït amb la interculturalitat? És bastant simple deduir que els valors que es defensen són valuosos per la societat però que no s’han fet ni s’han posar en marxa totes les accions per avançar en aquesta direcció.

Per tant, la interculturalitat no ha fracassat; és que a molts no els ha interessat consolidar-la ni hi han treballar de valent. I les responsabilitats són compartides; si ha fracassat o no s’ha consolidat és perquè col·lectius molt diversos de ciutadans d’origen i procedència diversa no ho han volgut o hi han  posat traves. Per tant, les responsabilitats tant poden ser de la societat d’acollida com de les persones nouvingudes. No és aquest el moment d’establir percentatges de responsabilitats; no els tenim ni potser ens interessen.

El que si volem afirmar amb rotunditat és que la interculturalitat no ha fracassat, perquè forma part de l’essència dels humans; alhora que som diversos per naturalesa procedim d’ancestres comuns; alhora que procedim de cultures molt diferents i parlem llengües molts diverses, som éssers humans, no procedim  d’espècies diferents. Per tant, la interculturalitat no ha fracassat perquè és inherent a tot lo humà. Negar-ho és negar una evidència i difondre idees malintencionades que mai no ajuden a resoldre els problemes que genera la convivència, més bé els empitjora.

La interculturalitat no ha fracassat; forma part de l’essència humana. Cal aprofundir-hi amb fermesa i convicció.