O com convertir les nostres il·lusions i utopies educatives en realitats

dilluns, 25 de novembre del 2013

El passat dijous dia 21de novembre es va presentar  a Menorca  l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2013 de la Fundació Guillem Cifre de Colonya, la UIB i la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears; un magnífic estudi que, com els deu toms anteriors, radiografia la situació educativa de les nostres Illes i aprofitant el desè aniversari inclou un conjunt d’estudis que analitzen el que ha succeït durant aquest decenni en el sistema escolar de les Illes.

Aquest Anuari ens ofereix dades i conclusions per treballar-hi durant temps; en aquests moments només vull referir-me a un aspecte concret que darrerament se’ns fa realment difícil i, per aquest motiu, resulta encara més preocupant: agrair se’ns fa costa amunt.

Abans de la presentació a l’Ateneu de Maó, el director de l’Anuari i el president de la Fundació Guillem Cifre de Colonya juntament amb els autors menorquins de tres dels articles (Assumpta Lluch, Carme Coll i jo mateix) vam participar en una roda de premsa amb la intenció d’explicar detalls i aspectes destacats de l’Anuari i dels diferents articles.  

Com autor de l’estudi sobre la realitat educativa de Menorca al llarg dels darrers deu anys volia destacar una de les conclusions més destacades que, a pesar de ser repetida i explicada, no aconseguí gairebé ni una línia en els mitjans de comunicació. Potser no era polèmica?

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi evolutiu  de les dades d’aquests darrers anys a l’illa de Menorca creuades amb les dades qualitatives dels processos d’innovació i formació del professorat ens apareix ben perfilada:

El sistema educatiu de l’illa de Menorca s’ha consolidat i ha assumit, realitzant grans esforços,  la inclusió de persones nouvingudes i de persones amb necessitats educatives i ha iniciat i consolidat interessants processos d’innovació educativa sempre gràcies a la iniciativa de col·lectius de professionals que han treballat per sobre de les seves possibilitats i per sobre, la majoria d’ocasions, dels recursos, de les legislacions i de les exigències administratives. 

Com? Gràcies a l’esforç, anònim, silenciós i humil, de centenars de mestres que han treballat de valent per fer possible, dia rere dia, l’acolliment, l’atenció i el progrés de centenars de fillets i filletes independentment de les seves condicions, orígens, cultures, llengües, capacitats, tarannàs, personalitats i realitats socials i econòmiques.

Un esforç que mereix ser reconegut amb lletres majúscules;  però que no genera titulars. Per aquest motiu, usem aquest mitjà de comunicació, modest i humil, per fer públic aquest reconeixement que s’ha de fer extensiu a totes les etapes educatives, des dels seriosos, sòlids  i magníficament ben  plantejats programes de les escoletes 0-3, passant per les diferents etapes de l’ensenyament obligatori fins els estudis de batxiller i els diferents cicles de formació professional de grau mitjà i grau superior, sense oblidar els ensenyament de règim especial (escola d’Art, Conservatori de Música i Escola Oficial d’Idiomes) i la gran tasca desenvolupada per les Escoles de Persones Adultes.

Tots han treballat per sobre de les possibilitats, obtenint globalment bons resultats; amb mancances d’espai,  de personal i de recursos, algunes de les quals continuen i s’agreugen.

El sistema públic a l’illa de Menorca s’ha consolidat i s’ha prestigiat; el sistema públic acull més del 75% de la població en edat escolar i aquesta xifra no ha sofert variacions significatives en aquests darrers deu anys; en altres zones de l’estat s’han produït transvasaments de població escolar del sistema públic cap als centres concertats o privats per la pèrdua de credibilitat dels centres públics. Aquests és una de les raons que avalen la nostra afirmació: el sistema públic de l’illa de Menorca ha sabut respondre i assumir bona part dels reptes derivats de la inclusió de persones nouvingudes i de persones amb necessitats educatives sense perdre qualitat i equitat, gràcies a l’esforç, per damunt de les possibilitats, de bona part dels col·lectius professionals. I aquest fet no és excloent de la tasca realitzada pels centres concertats que també mantenen un percentatge de població escolar (25%) que no varia al llarg dels darrers anys i que també han iniciat interessants processos d’innovació i alguns centres disposen de bons programes d’acollida.

Per tant, globalment, parlem d’un sistema educatiu consolidat gràcies a molts anys de feina silenciosa de col·lectius de professionals compromesos i dedicats plenament a la tasca de millorar, dia rere dia, els nostres centres educatius.

Tots aquests professionals de l’educació mereixen el reconeixement més entusiasta, sincer i càlid.

Però caldrà seguir treballant; moltes de les fites aconseguides poden estar en perill; les darreres dades de l’Anuari així ho indiquen. Alguns indicadors ja apareixen en vermell.
És l’hora de la societat civil, necessitem el suport i la col·laboració de pares i mares, d’associacions, d’ONGs, d’experts en diferents camps, d’associacions de veïns, d’organitzacions, d’institucions, d’universitats...

Necessitem construir una xarxa sòlida des de la diversitat que avanci en direcció a un gran pacte social a favor de tots que consolidi i ampliï les fites aconseguides.

Perseguim un pacte, des de la bona voluntat, des de la feina ben feta i rigorosa, des del coneixement, des de la diversitat d’opinions, des d’una àmplia base social i  des de la humilitat d’acceptar que només sumant assolirem la utopia de construir una escola oberta a la societat, capdavantera en innovació i capaç d’atendre i acollir  tots els fillets i les filletes.