No us preocupeu, no
us puc deixar el que no tinc; ara bé, seria una il·lusió que aquest títol fos
una realitat i m’agradaria poder-lo compartir amb moltes altres persones d’arreu
del món. I m’il·lusiona fer-hi feina cada dia per millorar aquesta cabdal capacitat.
Educar la nostra
capacitat de dialogar és un repte no contemplat en les legislacions i en
documents tècnics i molt poc practicat. La democràcia hauria de reinventar-se a
partir de dos grans conceptes: la participació i la capacitat de diàleg.
Aquests dos conceptes capgirarien l’actual situació, sense sortida per a molts.
A les escoles i als
instituts introduïm el treball cooperatiu, una eina potentíssima d’aprenentatge
que precisament fomenten la participació i la capacitat de diàleg: tots som
importants, tots tenim un paper, tots tenim quelcom que aportar; entre tots
decidim els diferents apartats del treball, elaborem l’índex, busquem els
continguts, dialoguem sobre quins són més adients per explicar el que volem
explicar; dialoguem per buscar les imatges que millor il·lustrin el nostre
treball... a mesura que avança el treball, les idees inicials de cada membre
del grup van transformar-se, se van ajustant i adaptant; potser, al principi,
existia una majoria que pensava que calia orientar el treball d’una determinada
forma; amb la participació, la recerca d’informació, el diàleg, les aportacions
dels companys, aquestes idees inicials es van refent i, poc a poc, van confluint
en nous enfocaments; els problemes són inherents a la dinàmica però la
capacitat de dialogar va superant els entrebancs. Finalment, obtenim un
producte final que ens satisfà, que no és talment com cadascú havia pensat en
un principi, però molt més ric i valuós. Ens sentim satisfets per la feina ben
feta.
I aquí tenim el
germen de la revolució democràtica que proposem; els ciutadans i ciutadanes
participarem ens projectes compartits, que anirem creant, pensant,
dissenyant... Podem començar per acondicionar una zona pública: tothom tindrà
quelcom a dir, tothom té idees valuoses perquè simplement serà escoltat;
cercarem informació, dissenyarem, farem provatures i haurem d’arribar a acords;
les institucions (ajuntaments o consells) podran aportar recursos i
assessoraments i hauran d’assumir amb humilitat i profund respecte les
decisions dels grups ciutadans de treball cooperatiu. I també podrem participar
en projectes a llarg termini, aquells que ens afectaran la nostra vida durant
els propers vint o trenta anys (govern de les Illes) No hi haurà programes
tancats, els projectes ciutadans s’aniran definint progressivament: arribarà
informació i es produiran canvis, escoltarem noves idees i es produiran canvis,
dialogarem i es produiran canvis... Aprendrem a conviure i aprendrem a decidir.
No delegarem el poder
de decisió a ningú; el futur és nostre i el construirem nosaltres; no us direm
governeu per nosaltres; ja ho hem en moltes ocasions i ens heu traït massa vegades
i massa gent està patint. El futur, el construirem nosaltres.
Participar i dialogar
són dues activitats del pensament superior que exigeixen grans quantitats d’energia,
grans dosis de disciplina, voluntat i coratge i altruisme, empatia i optimisme.
Aquestes funcions cerebrals són les més evolucionades a nivell biològic; per
tant, ens exigeixen a tots un gran esforç. Seguint aquest raonament quan més
poder ostenti una entitat o un partit més humil, participatiu i dialogant haurà
de ser; la majoria en aquesta nova democràcia implicarà potenciar al màxim la
participació i fomentar la capacitat de diàleg i d’acord; just al contrari del
que succeeix ara.
Haurem d’educar
ciutadans compromesos, amb capacitat de generar alternatives als problemes, amb
capacitat de generar il·lusió i adhesions. Del treball cooperatiu a la
democràcia cooperativa.
Les majories hauran d’actuar
amb humilitat; a més majoria més capacitat de diàleg; per això us direm: us
deixem el més preuat que tenim, la nostra capacitat de diàleg.
